Monty Peiró du 5 anys conduint una secció a Territori Sonor (ÀPunt Ràdio) sobre dones músiques de l’escena valenciana. Amb tot la informació que ha recopilat, ha creat un web que funciona com a repositori amb dades sobre totes les dones de què ha parlat https://pioneres.montypeiro.com/
El 4 d’abril presentem el projecte amb ella, acompanyada de 3 músiques valencianes històriques: Rocío Barig de CQD, Vanessa Giner de Carraixet i Amparo Durban de Primer aviso i Nana. Amb moderació de Clara Calvo (teclista a Candela Roots, Mediterranean Roots i Saï Saï).
Grup per a llegir ficció en català escrita per dones. 1 sessió mensual i per llibre.
Les propostes d’anàlisi de la lectura i informació complementària vos arribaran mitjançant aquest grup de difusió a Telegram (Cliqueu per subscriure-vos-hi).
Març 2023 – Nevada, Imogen Binnie (L’agulla daurada)
Dimarts 28 de març a les 19:00h. A la sala d’actes de La Repartidora.
Sinopsi: Clàssic de culte de la literatura queer, ‘Nevada’ segueix la història d’una dona trans descontenta amb la seva vida que s’embarca en un viatge a través dels Estats Units. La Maria està apunt d’arribar a la trentena i treballa en una llibreria a Nova York, beu més del compte, pren pastilles de forma aleatòria i s’injecta estrògens quan se’n recorda. La separació de la seva xicota suposa un daltabaix en la vida de la Maria, que emprendrà un introspectiu viatge en cotxe a través del país. A Nevada, coneixerà en James, que posarà a la Maria en la incòmoda postura de model trans. ‘Nevada’ és una història sobre la majoria d’edat, intensa i sincera, i una excavació en la vida marginalitzada pel capitalisme. Guiada per una protagonista terminantment conscient de sí mateixa, ‘Nevada’ és la gran novel·la de carretera americana que mira cap a una nova generació.
Vols comprar el llibre?
Pel moment la nostra botiga web no està disponible. Si vols adquirir el llibre tens diferents opcions: – Per reservar i recollir a la botiga crida’ns al 960 83 56 13 en horari d’obertura, o escriu-nos a larepartidora@larepartidora.org – Per enviament a domicili escriu-nos al correu especificant l’adreça d’enviament i et respondrem amb els passos a fer.
Grup per a llegir ficció en català escrita per dones. 1 sessió mensual i per llibre.
Les propostes d’anàlisi de la lectura i informació complementària vos arribaran mitjançant aquest grup de difusió a Telegram (Cliqueu per subscriure-vos-hi).
Abril 2023 – Distòcia, Pilar Codony (L’Altra)
Dimarts 25 d’abril a les 19:00h. A la sala d’actes de La Repartidora – Espai comú.
Sinopsi: Aquesta és una història d’amor entre dues vaques. També és la història d’uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. I és també la història d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d’una ovella babaua que té ganes de jugar i d’un gat que sap com absentar-se. I d’un vedell, també, i d’un gos pastor i d’un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.
Vols comprar el llibre?
Pel moment la nostra botiga web no està disponible. Si vols adquirir el llibre tens diferents opcions: – Per reservar i recollir a la botiga crida’ns al 960 83 56 13 en horari d’obertura, o escriu-nos a larepartidora@larepartidora.org – Per enviament a domicili escriu-nos al correu especificant l’adreça d’enviament i et respondrem amb els passos a fer.
Grup per a llegir ficció en català escrita per dones. 1 sessió mensual i per llibre.
Les propostes d’anàlisi de la lectura i informació complementària vos arribaran mitjançant aquest grup de difusió a Telegram (Cliqueu per subscriure-vos-hi).
Dimarts 28 de febrer a les 19:00h. A la sala d’actes de La Repartidora – Espai comú.
Sinopsi:
Per què ens atrau el mal? De qui ens nodrim per a triomfar? Què sabem dels altres? Les preguntes turmenten a Neus, la jove pintora fascinada des de menuda per la intel·ligència, el misteri i la bellesa de la seua amiga Mireia. Però qui és Mireia en realitat, a part d’una prometedora doctoranda en psicologia experimental?
La seua troballa d’un testimoni inèdit del psiquiatre valencià Lluís Simarro activa l’engranatge d’un mecanisme pervers. Una teranyina d’art i ciència que entrelliga dos temps: un segle XIX obsessionat amb la femme fatale i la histèria femenina, i l’època actual. Dos moments connectats per la por a la llibertat de les dones.
Escrita amb ritme addictiu i precisió d’orfebre, esta història sobre els enganys de les aparences i la dominació és un vertiginós descens als abismes del poder, a la cara més oculta de l’ànima humana. Allà on, potser, es troben totes les respostes.
Vols comprar el llibre?
Pots deixar-lo encomanat ací i passar a recollir-lo quan vulgues per la llibreria, també te’l podem enviar a casa si ho necessites. Per suposat, pots reservar-lo cridant-nos per telèfon al 960 83 56 13 o a la llibreria.
Mireia
Per què ens atrau el mal? De qui ens nodrim per a triomfar? Què sabem dels altres? Les preguntes turmenten a Neus, la jove pintora fascinada des de menuda per la intel·ligència, el misteri i la bellesa de la seua amiga Mireia. Però qui és Mireia en realitat, a part d’una prometedora doctoranda en psicologia experimental?
La seua troballa d’un testimoni inèdit del psiquiatre valencià Lluís Si…
Tanquem l’any Fuster amb la presentació del primer llibre de Tanyada Ara, Joan Fuster: una proposta per als Països Catalans. En aquest llibre, fusterians de diverses generacions presenten la vida i l’obra del de Sueca des de diverses perspectives: per una banda, la del pensador, l’escriptor i el creador; i per l’altra, la de l’educador, l’agitador i l’activista polític, cultural i lingüístic. Ara Joan Fuster és, en definitiva, un assaig coral de defensa de l’actualitat del seu llegat.
L’acte serà conduït Irene Mira Navarro i Aure Silvestre Romero, coordinadores del volum, i comptarà amb la participació de les autores Maria Isona i Carlet Miret.
Irene Mira-Navarro (Castalla, 1992): és doctora en Filologia Catalana, professora de Llengua i literatura catalanes a la Universitat d’Alacant. Membre del Casal Popular Tio Cuc i militant de l’assemblea de l’Alacantí d’Endavant (OSAN), forma part de la Comissió Cívica del Centenari de Joan Fuster.
Aure Silvestre Romero (València, 1977): de formació historiador, és professor de secundària en una escola del cap i casal. Membre del Consell Editorial de la Tanyada, és fundador d’Endavant (OSAN) i anteriorment havia militat a l’Assemblea d’Estudiants Nacionalistes (AEN) i a la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA).
Maria Isona (Sueca, 1978). Fundadora del col·lectiu Reconstruint Fuster, ha fet activisme per l’ensenyament públic des de la coordinació de la Plataforma per l’ensenyament públic de la Ribera Baixa i des de l’executiva de FAMPA València. Membre activa de l’assemblea d’indignades Sueca ix al carrer, així com de col·lectius independentistes i feministes. Actualment, estudia el grau de Geografia i Història a la UOC i forma part de la Comissió cívica del centenari de Joan Fuster.
Carles Miret (Gandia, 1979): és llicenciat en Història per la Universitat de València (2003). Professionalment, ha compaginat l’arqueologia, la recerca i l’ensenyament de la història. Compromès amb la recuperació i la difusió del patrimoni cultural, ha escrit en múltiples obres de recerca i investigació, i en publicacions periòdiques especialitzades i generalistes.
Grup per a llegir ficció en català escrita per dones, coordinat per Mercè Pérez (editora a Sembra Llibres). 1 sessió mensual i per llibre.
Les propostes d’anàlisi de la lectura i informació complementària vos arribaran mitjançant aquest grup de difusió a Telegram (Cliqueu per subscriure-vos-hi).
Gener 2023 – El subhastador, Joan Samson (Males herbes)
Dimarts 31 de gener a les 19:00h. A la sala d’actes de La Repartidora – Espai comú.
Sinopsi: Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit a organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els guanys a posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia se’ls omple d’una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundència la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural.
El subhastador és un una novel·la d’intriga que frega l’horror, una història implacable sobre com tota una comunitat es veu tenallada per les ànsies de progrés econòmic d’un sol individu. Aquesta joia secreta de la literatura nord-americana, publicada originalment l’any 1975, va ser la primera i única obra de Joan Samson, que moriria prematurament abans de veure-la publicada.
Vols comprar el llibre?
Pots deixar-lo encomanat ací i passar a recollir-lo quan vulgues per la llibreria, també te’l podem enviar a casa si ho necessites. Per suposat, pots reservar-lo cridant-nos per telèfon al 960 83 56 13 o a la llibreria.
El subhastador
El subhastador és un una novel la d’intriga que frega l’horror, una història implacable sobre com tota una comunitat es veu tenallada per les ànsies de progrés econòmic d’un sol individu. Aquesta joia secreta de la literatura nord-americana, publicada originalment l any 1975, va ser la primera i única obra de Joan Samson, que moriria prematurament abans de veure-la publicada.
Amb aquest curs pretenem dur a terme una diagnosi del recorregut de les lluites actuals, tant des dels moviments socials com de l’esquerra en un sentit més ampli i, alhora, analitzar l’escenari actual de crisi multidimensional que estem començant a viure i que comportarà l’erosionament de l’estat del benestar. En aquest context l’objectiu principal del curs és la recerca d’eines per a fer front a les crisis des d’una vessant pràctica i comunitària i més enllà dels partits i l’Estat. Amb aquest propòsit partirem de la memòria per tal de revisitar experiències de contrapoder popular al llarg de la història i farem un mapatge de les institucions populars i de la diversitat de lluites que s’estan desplegant en l’actualitat. A més, analitzarem com es manifesta el poder en els nostres col·lectius i quins són els mecanismes que tenim al nostre abast per a poder dispersar-lo.
Sessions:
Programació:
Divendres 27/01 19:00h |«Contrapoder i institucions populars: un recorregut històric», a càrrec de Lêgerîn Azadî i Comité Ibero de Jineolojî (Confederalisme Democràtic del Kurdistan), Débora Ekoka (Black Panthers) i Rosella Alonso (Ateneus llibertaris anys 20 i 30 al País Valencià)
Dissabte 28/02 10:00h | «L’empresa política: cooperativisme i més enllà», a càrrec de David Gámez, membre de Traficantes de Sueños i Anna Peñalver membre de REAS-PV
12:00h |«Aliances rebels: diversitat de les lluites enfront de la identitat», a càrrec de Núria Alabao, membre de la Fundación de los Comunes
Divendres 3/02 19:00h |«El poder entre nosaltres. Repensar les jerarquies dins dels nostres col·lectius», a càrrec d’Ana Cameros Zabala, de l’Argila. Facilitació i formació feminista amb mirada interseccional
Dissabte 4/02 10:00h | «Estructures populars i de suport mutu», a càrrec de Ca Saforaui, Estructures Populars Manresa i Cuina de Barri Cabanyal-Horta 12:00h |Debat: «Com construir un contrapoder organitzat a casa nostra? Què tenim al nostre abast per a construir-lo?». Dinamitza Sabers Comuns
Sobre les ponents:
Deborah Ekoka, afroespanyola de pare guineoequatorià i mare valenciana, és cofundadora i gestora cultural de l’espai sociocultural i llibreria United Minds, especialitzada en autores i autors africans i la seua diàspora i ubicada al barri d’Olivereta (València) des de 2013. És també cofundadora i organitzadora deConciencia Afro (Matadero Madrid) i deBlack Barcelona (MACBA), esdeveniments afrocentrats que tenen com a missió visibilitzar i celebrar la cultura africana i afrodescendent mitjançant trobades i activitats. Autora i coordinadora del llibre comunitari Metamba Miago. Relatos y saberes de mujeres afroespañolas (United Minds, 2019) iAfroutopía. Una historia de amor propio (United Minds, 2021), ambdós finançats per micromecenatge i del fanzine Percepción de una revolución. També realitza xarrades i tallers, entorn a la literatura africana i afrodescendent, l’empoderament femení comunitari i en pro de la diversitat.
Rosella Alonso Frau, sociòloga i politòloga per la Universitat de València. Ha desenvolupat treballs de participació ciutadana enfocada cap a un urbanisme feminista, així com projectes de recuperació de memòria popular en diferents pobles del País Valencià. Per altra banda, col·labora en el col·lectiu Arada divulgant memòria amb perspectiva feminista i milita en el CSOA l’Horta. Investiga sobre la història de l’anarquisme valencià i escriu en mitjans de comunicació com La Directa, La Veu, Catarsi Magazín o Pikara.
El comitè ibero de Jineolojî, forman part de la xarxa dels altres comitès d’àmbit europeu i mundial, se centra especialment en la difusió de la ciència de la dona i de la modernitat democràtica, Jineolojî, per la península. El moviment d’alliberament de les dones del Kurdistan va proposar el concepte de Jineolojî. Els seus primers passos es van donar a les muntanyes del Kurdistan, i després es va estendre per Rojava i Bakur fins a Estambul, Europa, Abya Yala, Africa… En lloc d’investigar la vida i la cultura de les dones des d’una perspectiva «externa», des del comitè es dona importància a animar les dones de diferents comunitats a investigar i (re)escriure les seues pròpies històries i definir les seues preocupacions i interessos.
Lêgerîn Azadî és una col·lectiva transfeminista no mixta del País Valencià que dona suport i aprén de la revolución kurda i del moviment de les dones del Kurdistan.
Anna Peñalver va estar vinculada durant molts anys als moviments socials articulats al voltant del Casal Popular de Castelló. Entre 2003 i 2006 va viure a Belfast, a on va poder conèixer de primera mà la lluita del poble irlandès. Anys més tard, arran la crisi de 2007-2008, va formar part de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa a Castelló i posteriorment de l’assemblea local del 15M. Entre 2015 i 2019 va passar també per la política institucional municipalista amb l’agrupació d’electores Castelló en Moviment. En l’actualitat és sòcia treballadora de la Cooperativa Transversal, membre de REAS-PV. També forma part de La Llauradora, un grup motor d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i d’un grup local en procés de definició al voltant de la lluita antiracista.
David Gámez Hernández ha militat, des de fa quasi 30 anys, en col·lectius polítics de base de la ciutat de Madrid i d’àmbit estatal i europeu. Dins d’aquesta militància, va col·laborar a fundar fa ja més de 25 anys el projecte Traficantes de Sueños, on ha centrat la seua trajectòria política que, partint de col·lectius autònoms juvenils, l’ha portat a participar en diferents àmbits polítics i socials. També ha participat en en la constitució i desenvolupament de diferents espais socials ocupats i en xarxes i projectes dins de l’Economia social i solidària (cooperatives, mercats socials, monedes socials…) i en la comunitat de la cultura lliure a través del treball amb llicències lliures i obertes. També és membre de la Fundación de los Comunes, una xarxa política i productiva que reuneix projectes de diferents punts de l’estat Espanyol.
Nuria Alabao és periodista i investigadora. Doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Forma part de la Fundació dels Comuns i col·labora en diversos mitjans. Coordina la secció de feminismes de Ctxt.es.
Ana Cameros Zabala va començar a formar part de diferents moviments socials de base des de jove, sobretot del feminista. I es va interessar per les relacions de poder dins d’aquests espais i la interseccionalitat que també els travessa, en particular en la qüestió del racisme i la responsabilitat des del propi privilegi blanc i paio. Hui es dedica a la facilitació de grups des d’una perspectiva feminista, antiracista i interseccional en el projecte L’Argila, especialment en l’àrea de gestió de conflictes, agressions i dinàmiques de poder. Ha escrit el llibre Jo (anti)racista. Una proposta per a treballar el privilegi blanc (Caliu, 2022).
Ca Saforaui, projecte situat al barri obrer i multicultural de “las 500” de Gandia, és una xarxa de projectes socials interconnectats, desenvolupats pel poble i per al poble, que persegueixen la igualtat d’oportunitats en tots els seus sentits. Mitjançant les estructures populars i la seua principal eina, la solidaritat, tracten d’aconseguir que el veïnat s’implique en el seu propi canvi personal però també en la transformació social.
La Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries és l’espai de trobada d’un seguit d’organitzacions i col·lectius de Manresa. La XEPC la integren col·lectius que comparteixen una manera d’intervenir a la realitat de la ciutat, des del suport mutu i allò comunitari, de les veïnes per les veïnes, per què és rebel·lin contra allò injust. Parteixen de la idea que per transformar la realitat cal participar activament d’aquest procés de transformació amb les veïnes. Vivim en un sistema que deixa al marge a moltes persones, l’explotació laboral, el masclisme, el racisme institucional i la falta d’accés a un habitatge digne, són el dia a dia per a moltes d’elles, per a moltes persones de Manresa.
Cuina de Barri és un projecte que pretén enriquir el teixit social del barri a través de la cura del veïnat, parant especial atenció a la gent gran i les persones vulnerables.És un projecte d’economia local resilient que busca que producció agrícola, transformació i distribució d’aliments vagen de la mà al barri del Cabanyal, amb l’objectiu de reduir el preu actual de l’alimentació i els seus efectes col·laterals directes i indirectes a la meitat, a través d’una dràstica reducció d’energia al llarg de la cadena de producció alimentària.
Sabers Comuns naix com un espai d’autoformació, anàlisi i construcció d’alternatives. pretenem crear un grup que genere sabers i pensament crític a partir de la reflexió sobre les pràctiques que duem a terme cadascuna de nosaltres en diversos col·lectius dels moviments socials. Volem ser un paraigües on càpiguen molts projectes i iniciatives que treballen en aquest sentit i des dels moviments socials. Pel que fa al mètode de treball, apostem per una estructura molt senzilla, basada en grups de treball. És a dir, es generaran propostes i les persones i col·lectiu que vulguen participar-hi s’hi sumaran. A banda dels col·lectius que d’entrada ja formen part del projecte (La Dula, La Fenix, La Repartidora, L’Argila), es busca teixir aliances amb altres col·lectius afins en cada acció (cursos, xarrades…) concreta que es generen, per tal de generar debats des de les pràctiques dels col·lectius i posar en valor d’on venim per dotar-nos de ferramentes per construir un camí comú.
Amb el moviment antimilitarista Antimilitaristes – MOC i Raúl Sánchez Cedillo ens trobarem per pensar en com fer política emancipadora davant la propaganda i el règim de guerra continental, amb l’excusa de la publicació de Esta guerra no termina en Ucrania (Katakrak ).
Dimecres 25 – 19h, Reserva de seients per ordre d’arribada.
L’aprovació, ara fa quasi 20 anys, de la primera legislació autènticament despenalitzadora de la prostitució a Nova Zelanda va marcar un abans i un després en les lluites de les treballadores sexuals arreu del món, i un punt d’inflexió ineludible per als debats feministes sobre el treball sexual.
A partir de la veu de les pròpies treballadores sexuals, Trabajo sexual con derechos (Virus, 2022) aporta una visió nova, profunda i crítica sobre la qüestió: estigma, discrimació de treballadores trans i migrants, subjectivitat, límits de la legalitat i noció dels drets, claus per a l’autoorganització de les treballadores… Una exposició de l’alternativa despenalitzadora des del marc jurídic i l’acció en primera persona de les treballadores sexuals.
La aprobación, hace ahora casi veinte años, de la primera legislación auténticamente despenalizadora de la prostitución en Nueva Zelanda fue un acontecimiento de referencia en la lucha por los derechos de las trabajadoras sexuales de todo el mundo y un punto de inflexión ineludible para los debates feministas sobre el trabajo sexual. A día de hoy es seguramente el hecho que marca la diferencia …
Un recorregut literari i lingüístic per la nostra història com a poble, des del s.XIII fins lactualitat, en què la nostra llengua veu en qüestió la seua supervivència.
Accés lliure fins completar aforament
Carles Fenollosa Laguarda (València, 1989) és doctor en Filologia per la Universitat de València, professor i escriptor. Ha centrat els seus estudis en determinades figures de la literatura valenciana moderna i contemporània, sobre les quals ha publicat diverses obres com Un rei, un déu, una acadèmia. El Regne de València als ulls del noble Bernat Català de Valleriola (1568-1607) (2021) o Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890) (2022), Premi València Nova d’Assaig. En l’àmbit del periodisme i la narrativa, ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques com el “Quadern” d’El País, Saó o Lletraferit, i ha escrit Narcís o l’onanisme (Drassana, 2018), I Premi Lletraferit de Novel·la.
Francesc Miralles (Xàbia, 1988). Jurista i politòleg de formació, escriptor i consultor de professió, ha desenvolupat bona part de la seua trajectòria en el camp de l’activisme ciutadà. Actualment codirigeix la consultora Atzuvieta, especialitzada en comunicació, estratègia territorial, i turisme sostenible. És autor de De Ciutadans a Ciudadanos, la otra cara del neoliberalismo (Akal, Madrid, 2015) i de capítols en diversos llibres col·lectius, i col·labora en mitjans de comunicació com ElDiario.es, València Plaza, El Temps, À Punt, o CTXT.
Marta Meneu-Borja és graduada en Periodisme per la UV i actualment estudia un Màster d’investigació, on s’ha especialitzat en comunicació i joventut. Comunicadora política i cultural, col·labora en format escrit i audiovisual amb diversos mitjans. Gestiona dos projectes propis: el canal de YouTubeLa prestatgeria, on recomana llibres, i el podcast en clau jove De parkineo. El 2019 va publicar la seua primera novel·la: El senyal (Bromera, 2019).
Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història i investigador de la Universitat Pompeu Fabra, especialitzat en l’època medieval. Ha desplegat la seua carrera en el Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Institut Universitari Europeu de Florència i la Universitat d’Oxford. És membre del Grup Harca i escriu articles de divulgació en els diaris i revistes Valencia Plaza, Levante-EMV, Plaza i Lletraferit. És autor o coautor de llibres com Els orígens de la revolta de la Unió al Regne de València, 1330-1348 (2013) i Fer Harca. Històries medievals valencianes (2014).
La botiga en línia estarà fora de servei fins juny a causa a millores al sistema de la página web.
La disponibilitat dels nostres títols es pot consultar a todostuslibros.com , cridant a 960 83 56 13 o escrivint-nos a larepartidora@larepartidora.org . Podem enviar comandes a domicili també si ho sol·liciteu per correu electrònic.
Gràcies per la vostra comprensió i disculpeu les molèsties.
Botiga tancada
Les opcions de compra estan desactivades fins el 9 d’abril, malgrat això podeu seguir navegant pel web i veure el productes.