Grup per a llegir ficció en català escrita per dones, coordinat per Mercè Pérez (editora a Sembra Llibres). 1 sessió mensual i per llibre. En aquesta ocasió ens acompanyarà també Empar Puerto (periodista, professora i cocreadora del podcast literari Gent ràndom), per parlar de constel·lacions literàries i autoficció.
Les propostes d’anàlisi de la lectura i informació complementària vos arribaran mitjançant aquest grup de difusió a Telegram (Cliqueu per subscriure-vos-hi).
Desembre 2022 – Memòria de noia, d’Annie Ernaux (2016, Angle)
Dijous 22 de desembre a les 19:00h. Sessió en línia (vos enviarem l’enllaç per correu)
Sinopsi:
És l’estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s’endinsa audaçment al món: l’amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adulta… A Memòria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconéixer en aquella “noia del 58”. Fins que passats mes de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d’enfrontar-s’hi -es capbussarà en fotos i cartes d’aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d’inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut.
Vols comprar el llibre?
Pots deixar-lo encomanat ací i passar a recollir-lo quan vulgues per la llibreria, també te’l podem enviar a casa si ho necessites. Per suposat, pots reservar-lo cridant-nos per telèfon al 960 83 56 13 o a la llibreria.
Memòria de noia
És l’estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colonies, una noia de divuit anys s’endinsa audaçment al món: l’amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult… A Memoria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant decades no es voldrà reco…
Grup per a llegir ficció en català escrita per dones, coordinat per Mercè Pérez (editora a Sembra Llibres). 1 sessió mensual i per llibre.
Les propostes d’anàlisi de la lectura i informació complementària vos arribaran mitjançant aquest grup de difusió a Telegram (Cliqueu per subscriure-vos-hi).
Novembre 2022 – No hi havia a València, de Mercè Climent (Sembra)
Dimarts 29 de novembre a les 19:00h. A la sala d’actes de La Repartidora – Espai comú.
Sinopsi: Jade i Àlex no s’han vist mai, però mantenen una relació epistolar que va començar amb un «hola» innocent deixat al pupitre que comparteixen, en hores diferents, a l’institut. En les cartes que s’intercanvien, en secret, hi ha confidències, anhels, dubtes, pors, desitjos, promeses… també referències a poemes, cançons, relats, mites i pel·lícules. A través de les paraules, creixerà una amistat —o potser és amor?— que els permetrà explicar-se, desfogarse i, sobretot, entendre’s. En una societat moltes vegades intolerant i plena de prejudicis no els serà fàcil, però en cada carta descobriran l’alliberament de ser qui realment volen ser. A No hi havia a València…, Mercè Climent ens ofereix, amb l’empatia i la força que la caracteritzen, una poderosa novel·la que ens convida a explorar les identitats i els gèneres amb la ment i el cor ben oberts. Una història escrita en paper que ajuda a entendre que hi ha vida més enllà de la immediatesa de les xarxes i les pantalles. Un llibre que naix d’un dels poemes més bells de la nostra literatura per estirar el fil de totes les maneres d’estimar que conviuen als carrers de la València actual.
Vols comprar el llibre?
Pots deixar-lo encomanat ací i passar a recollir-lo quan vulgues per la llibreria, també te’l podem enviar a casa si ho necessites. Per suposat, pots reservar-lo cridant-nos per telèfon al 960 83 56 13 o a la llibreria.
No hi havia a València…
A No hi havia a Valencia…, Merce Climent ens ofereix, amb l’empatia i la força que la caracteritzen, una poderosa novel·la que ens convida a explorar les identitats i els generes amb la ment i el cor ben oberts. Una historia escrita en paper que ajuda a entendre que hi ha vida mes enllà de la immediatesa de les xarxes i les pantalles. Un llibre que naix d’un dels poemes mes bells de la nostra l…
Vos convidem a la sessió oberta i gratuïta del curs Torna la rajola: dissabte a les 10:30h amb Construint Malilla i Mariola Fortuño (urbanista feminista) visitarem els terrenys del PAI de Malilla i el nou barri de Turianova amb una mirada crítica amb la nova onada d’urbanització a la ciutat de València, que ha destruit el poc terreny d’horta cultivable que encara quedava en eixa zona de la ciutat.
Mariola Fortuño és arquitecta urbanista, paisatgista i agent d’igualtat. Forma part del col·lectiu SOSTRE on realitza projectes relacionats amb el disseny i la regeneració urbana, la mobilitat inclusiva, l’espai i la coeducació, la participació de la infància i l’adolescència en la transformació de la ciutat i el paisatge quotidià, incorporant la perspectiva de gènere. Des de SOSTRE treballen en el marc de l’urbanisme feminista i de la participació comunitària, amb l’objectiu d’anar cap a una ciutat més inclusiva i amb major justícia social.
Construint Malilla és un sindicat de barri que treballa per aturar els desnonaments, combatre les desigualtats i generar espais de trobada veïnal a Malilla, un dels barris de València amb més risc d’exclusió social. Funcionen com un espai d’organització, suport mutu i lluita veïnal, des del qual, entre altres, dinamitzen una xarxa d’aliments que ofereix menjar a més de setanta famílies cada setmana i l’Alqueria Popular de Malilla, un espai de trobada des d’on poder donar solució a les necessitats reals del veïnat.
L’última novetat de Sembra Llibres és Estrella roja, d’Aleksandr Bogdànov. Un dels grans referents de la ciència-ficció utopista, escrit el 1908, que assaja una societat socialista a Mart tot explorant i assajant els límits ecològics, culturals i tecnològics.
Una obra visionària considerada predecessora de llibres com Proletkult(Wu Ming) o Els desposseïts (Ursula K Le Guin) que ara presentem en companyia del sociòleg Joan Palomares, que l’ha prologat.
Dimecres 23 ens trobem amb Mercè Climent, autora de No hi havia a València, per parlar del llibre, de narrativa juvenil i de realitats adolescents no hegemòniques dins el marc del festival literari Salitre. Acompanyaran a l’autora la periodista i professora de secundària Laia Mas i el músic i escriptor Pau Alabajos.
No hi havia a València és una novel·la juvenil protagonitzada per dos adolescents que es coneixen mitjançant una relació epistolar. A través de les paraules, creixerà una amistat —o potser és amor?— que els permetrà explicar-se, desfogarse i, sobretot, entendre’s. En una societat moltes vegades intolerant i plena de prejudicis no els serà fàcil, però en cada carta descobriran l’alliberament de ser qui realment volen ser. Una poderosa novel·la que ens convida a explorar les identitats i els gèneres amb la ment i el cor ben oberts i una història escrita en paper que ajuda a entendre que hi ha vida més enllà de la immediatesa de les xarxes i les pantalles.
*Contacta’ns si tens interés a participar i no pots assumir aquesta quota.
Després del període de boom immobiliari i de la crisi econòmica de 2008 ens trobem ara en una nova fase d’expansió urbana i de reactivació del sector de la construcció que evidencien polítiques com el Pla 20.000 o la reactivació d’antics plans i desenvolupaments urbanístics que havien quedat bloquejats amb l’esclat de la crisi. El paisatge urbà i periurbà també evidencia aquest nou cicle immobiliari, amb la proliferació d’obres i grues que tornen a poblar els paisatges de barris i ciutats.
Un nou cicle immobiliari que afecta el conjunt de l’Estat, sobretot a grans ciutats com Madrid i Barcelona, i que també es fa evident a València amb l’activació de grans desenvolupaments urbanístics com Turianova, el PAI de Malilla, el PAI de Benimaclet o les primeres promocions del Pla 20.000 en el districte de Jesús. Nous fronts d’expansió urbana que evidencien les tensions entre la ciutat i l’entorn de l’Horta, generant importants tensions territorials, protestes ciutadanes i debats polítics.
Aquest curs pretén generar un espai d’aprenentatge, reflexió i debat col·lectiu al voltant d’aquest nou cicle immobiliari i els seus efectes socials, econòmics, polítics, ecològics, paisatgístics i territorials. Busquem abordar preguntes com: ¿Quins elements caracteritzen aquest nou cicle urbanitzador? ¿En què es diferencia de l’anterior boom immobiliari? ¿Quines formes de ciutat, de vida i de sociabilitat urbana impliquen aquests nous desenvolupaments urbans? ¿Quins efectes estan comportant en el context particular de València? ¿Quins conflictes i resistències s’estan donant en els diferents fronts d’expansió urbana? ¿Quines tensions es generen entre la ciutat i l’entorn de l’Horta? ¿Quines alternatives s’estan proposant des dels moviments socials i des de l’acadèmia?
Sessions:
Divendres 18/11: 17:30h: Pablo Carmona (Traficantes de Sueños i PAH Vallekas) – Aproximacions al nou cicle immobiliari 19:15h: Dinàmica col·lectiva de mapatge i debat amb La Dula Coop – Què està passant a València? Projectes urbanístics i conflictes territorials
Dissabte 19/11: 10:30h: Inés Gutiérrez Cueli (antropòloga i activista) – Vida quotidiana i relacions veïnals a les urbanitzacions de nova construcció 12:15h: Per l’Horta, Cuidem Benimaclet i Andrés Boix (Professor de Dret Administratiu, UV) – Resistències i alternatives als nous plans urbanístics: desclassificació i transició Horta-ciutat
Dissabte 26/11: 10.30h: Construint Malilla i Mariola Fortuño (urbanista feminista) – Deriva d’observació col·lectiva pel PAI de Malilla i Turianova
Inés Gutiérrez Cueli és doctora en antropologia social i activista. Investiga les perifèries urbanes, especialment els nous barris d’urbanitzacions, aproximant-se a les relacions entre la classe social, el gènere i les polítiques neoliberals. Ha participat en diferents espais i grups que tracten de pensar col·lectivament la ciutat i els processos de desigualtat.
Andrés Boix Palop és professor de Dret Administratiu de la Universitat de València, especialitzat en la regulació pública dels mercats, els conflictes entre diverses escales territorials dels poders públics i la digitalització dels procediments administratius i de les correlatives garanties dels ciutadans. A més, col·labora amb diversos mitjans de comunicació, així com amb diversos moviments socials i veïnals. Va ser coautor d’un informe fet a petició de les veïnes i veïns del barri de Benimaclet sobre les possibilitats de reclassificació del sòl urbà del PAI previst per al barri o de les possibles alternatives (i costos) al procés d’urbanització previst.
Mariola Fortuño és arquitecta urbanista, paisatgista i agent d’igualtat. Forma part del col·lectiu SOSTRE on realitza projectes relacionats amb el disseny i la regeneració urbana, la mobilitat inclusiva, l’espai i la coeducació, la participació de la infància i l’adolescència en la transformació de la ciutat i el paisatge quotidià, incorporant la perspectiva de gènere. Des de SOSTRE treballen en el marc de l’urbanisme feminista i de la participació comunitària, amb l’objectiu d’anar cap a una ciutat més inclusiva i amb major justícia social.
Per l’Horta és un moviment social hereu de la primera Iniciativa Legislativa Popular per la protecció de l’Horta de València (ILP) de 2001, constituït formalment com associació sense ànim de lucre. Vol ser catalitzador de totes aquelles accions o polítiques que vagen encaminades a la protecció de l’Horta de València i la posada en valor d’aquest paisatge i el seu patrimoni agrícola, hídric, cultural i històric. A més de participar en una de les sessions, col·labora en la realització del curs.
Cuidem Benimaclet és una plataforma veïnal que sorgeix per fer front, des d’una perspectiva ecologista, feminista i anticapitalista, a l’amenaça del PAI de Benimaclet, un projecte urbanístic que comportaria la construcció d’un important nombre d’edificis al barri de Benimaclet. Defensen la desclassificació del Sòl Urbanitzable Programat, a Sòl No Urbanitzable, per tal que es mantinga en el règim actual de Sòl Rural i així poder elaborar un barri digne i sostenible.
Construint Malilla és un sindicat de barri que treballa per aturar els desnonaments, combatre les desigualtats i generar espais de trobada veïnal a Malilla, un dels barris de València amb més risc d’exclusió social. Funcionen com un espai d’organització, suport mutu i lluita veïnal, des del qual, entre altres, dinamitzen una xarxa d’aliments que ofereix menjar a més de setanta famílies cada setmana i l’Alqueria Popular de Malilla, un espai de trobada des d’on poder donar solució a les necessitats reals del veïnat.
La Dula Coop V. és una cooperativa que es dedica a impulsar processos d’acció comunitària i a realitzar projectes d’investigació social, treballant en diferents municipis i barris, principalment del territori valencià. Desenvolupen projectes en àmbits com la participació, l’associacionisme, la salut comunitària, les soledats no desitjades, els comuns urbans, la gestió comunitària, el territori, les desigualtats socials, la memòria i la formació. A més de participar i dinamitzar les sessions, han estat les organitzadores d’aquest curs.
María Pérez Lacruz La jabalina, miliciana llibertària afusellada als 25 anys a Paterna el 1942, va ser falsament acusada i condemnada a mort pel franquisme durant la postguerra. A més, va patir el robatori de la criatura que va parir estant empressonada.
La història d’una dona represaliada que exemplifica la repressió franquista cap a la dissidència política però també cap a les dones.
Ens acompanyaran Llum Quiñonero, Paco Collado, Manuel Girona i Lola López.
Manuel Girona és economista, periodista i autor de lllibre Una miliciana en la Columna de Hierro, sobre la vida i l’assassinat de La Jabalina basat en arxius i testimonis.
Tornem a la Plaça de Benimaclet amb Ecomaclet per parlar d’educació ecosocial i horts escolars, aprofitant la publicació del núm. 8 de la Revista Pantera(Savanna Books). Pantera és una revista pensada per a la xicalla que cultiva l’amor per la natura, l’ecologia i la preservació del medi ambient, pensada per a xiquets i xiquetes que sí salvaran el planeta.
Cristina Camarena és fundadora i editora a Savanna books, un projecte editorial que pretén inspirar per actuar per al canvi mitjançant llibres per a joves, infants i adultes que aborden qüestions relacionades amb la crisi climàtica, la cura del territori i l’educació en valors.
Mayte Fornes és tècnica en Producció agroecològica i en realització de documentals sobre agroecologia. Treballa en CERAI en projectes d’educació per al desenvolupament i d’horts escolars i és presidenta de l’Asociació l’Animeta Agricultura Ecològica i vicepresidenta de Llavors d’ací.
Massa Salvatge és una cooperativa integrada per Teresa Mata, Lluc Mayol i Alba Oller amb l’objectiu de generar espais, accions, eines i projectes pedagògics des d’una dimensió cultural i política compromesa. Des de 2019, i vinculada a l’espai comunitari de Benimaclet La Figuera, empra com a base el joc, l’art contemporani, la investigació i la participació social a través de diferents projectes pedagògics realitzats tant desde l’àmbit de la mediació artística com de l’acció social a museus i institucions públiques però també a associacions i col·lectius de base.
La classe mitjana, malgrat la il·lusió de la igualtat d’oportunitats i la meritocràcia, segueix sent el nucli de la nostra forma de vida. Un ideal de classe mitjana com a norma social, aspiració i forma d’integració que encara és l’element de major consens de les nostres societats, en què descansa l’estabilitat política i la capacitat que les crisis econòmiques no acaben amb la pau social.
En aquest llibre, Emmanuel Rodríguez analitza la classe mitjana com a producció política mediada per l’Estat, que amb el nou context de crisi es precaritzarà i obrirà espais a un nou escenari polític de conflicte. Què passarà amb el sector de classe mitjana que es precaritzarà en aquest nou cicle de crisi? Cap on anirà el seu malestar? I si l’esquerra no capitalitza aquest malestar?
Les energies renovables NO salvaran el món. La història de l’energia és també la de la concentració del poder, l’energia és la força que impulsa el món industrial i el seu més flagrant punt feble: sostè la pau amb la guerra, la seguretat amb fragilitat i tota idea d’autonomia local es perd.
José Ardillo (autor del llibre) i Salva Cobo (editor d’Ediciones El Salmón) ens presenten Las ilusiones renovables, una mirada llibertària als planejaments que venen un canvi que no canvie res.
