Monty Peiró du 5 anys conduint una secció a Territori Sonor (ÀPunt Ràdio) sobre dones músiques de l’escena valenciana.
Amb tot la informació que ha recopilat, ha creat un web que funciona com a repositori amb dades sobre totes les dones de què ha parlat https://pioneres.montypeiro.com/
El 4 d’abril presentem el projecte amb ella, acompanyada de 3 músiques valencianes històriques: Rocío Barig de CQD, Vanessa Giner de Carraixet i Amparo Durban de Primer aviso i Nana. Amb moderació de Clara Calvo (teclista a Candela Roots, Mediterranean Roots i Saï Saï).
Accés lliure fins completar aforament
Deborah Ekoka, afroespanyola de pare guineoequatorià i mare valenciana, és cofundadora i gestora cultural de l’espai sociocultural i llibreria
Rosella Alonso Frau, sociòloga i politòloga per la Universitat de València. Ha desenvolupat treballs de participació ciutadana enfocada cap a un urbanisme feminista, així com projectes de recuperació de memòria popular en diferents pobles del País Valencià. Per altra banda, col·labora en el col·lectiu Arada divulgant memòria amb perspectiva feminista i milita en el CSOA l’Horta. Investiga sobre la història de l’anarquisme valencià i escriu en mitjans de comunicació com La Directa, La Veu, Catarsi Magazín o Pikara.
El comitè ibero de Jineolojî, forman part de la xarxa dels altres comitès d’àmbit europeu i mundial, se centra especialment en la difusió de la ciència de la dona i de la modernitat democràtica, Jineolojî, per la península. El moviment d’alliberament de les dones del Kurdistan va proposar el concepte de Jineolojî. Els seus primers passos es van donar a les muntanyes del Kurdistan, i després es va estendre per Rojava i Bakur fins a Estambul, Europa, Abya Yala, Africa… En lloc d’investigar la vida i la cultura de les dones des d’una perspectiva «externa», des del comitè es dona importància a animar les dones de diferents comunitats a investigar i (re)escriure les seues pròpies històries i definir les seues preocupacions i interessos.
Lêgerîn Azadî és una col·lectiva transfeminista no mixta del País Valencià que dona suport i aprén de la revolución kurda i del moviment de les dones del Kurdistan.
Anna Peñalver va estar vinculada durant molts anys als moviments socials articulats al voltant del Casal Popular de Castelló. Entre 2003 i 2006 va viure a Belfast, a on va poder conèixer de primera mà la lluita del poble irlandès. Anys més tard, arran la crisi de 2007-2008, va formar part de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa a Castelló i posteriorment de l’assemblea local del 15M. Entre 2015 i 2019 va passar també per la política institucional municipalista amb l’agrupació d’electores Castelló en Moviment. En l’actualitat és sòcia treballadora de la Cooperativa Transversal, membre de REAS-PV. També forma part de La Llauradora, un grup motor d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i d’un grup local en procés de definició al voltant de la lluita antiracista.
David Gámez Hernández ha militat, des de fa quasi 30 anys, en col·lectius polítics de base de la ciutat de Madrid i d’àmbit estatal i europeu. Dins d’aquesta militància, va col·laborar a fundar fa ja més de 25 anys el projecte Traficantes de Sueños, on ha centrat la seua trajectòria política que, partint de col·lectius autònoms juvenils, l’ha portat a participar en diferents àmbits polítics i socials. També ha participat en en la constitució i desenvolupament de diferents espais socials ocupats i en xarxes i projectes dins de l’Economia social i solidària (cooperatives, mercats socials, monedes socials…) i en la comunitat de la cultura lliure a través del treball amb llicències lliures i obertes. També és membre de la Fundación de los Comunes, una xarxa política i productiva que reuneix projectes de diferents punts de l’estat Espanyol.
Nuria Alabao és periodista i investigadora. Doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Forma part de la Fundació dels Comuns i col·labora en diversos mitjans. Coordina la secció de feminismes de Ctxt.es.
Ana Cameros Zabala va començar a formar part de diferents moviments socials de base des de jove, sobretot del feminista. I es va interessar per les relacions de poder dins d’aquests espais i la interseccionalitat que també els travessa, en particular en la qüestió del racisme i la responsabilitat des del propi privilegi blanc i paio. Hui es dedica a la facilitació de grups des d’una perspectiva feminista, antiracista i interseccional en el projecte L’Argila, especialment en l’àrea de gestió de conflictes, agressions i dinàmiques de poder. Ha escrit el llibre 
Ca Saforaui, projecte situat al barri obrer i multicultural de “las 500” de Gandia, és una xarxa de projectes socials interconnectats, desenvolupats pel poble i per al poble, que persegueixen la igualtat d’oportunitats en tots els seus sentits. Mitjançant les estructures populars i la seua principal eina, la solidaritat, tracten d’aconseguir que el veïnat s’implique en el seu propi canvi personal però també en la transformació social.
La Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries és l’espai de trobada d’un seguit d’organitzacions i col·lectius de Manresa. La XEPC la integren col·lectius que comparteixen una manera d’intervenir a la realitat de la ciutat, des del suport mutu i allò comunitari, de les veïnes per les veïnes, per què és rebel·lin contra allò injust. Parteixen de la idea que per transformar la realitat cal participar activament d’aquest procés de transformació amb les veïnes. Vivim en un sistema que deixa al marge a moltes persones, l’explotació laboral, el masclisme, el racisme institucional i la falta d’accés a un habitatge digne, són el dia a dia per a moltes d’elles, per a moltes persones de Manresa.
Cuina de Barri és un projecte que pretén enriquir el teixit social del barri a través de la cura del veïnat, parant especial atenció a la gent gran i les persones vulnerables.És un projecte d’economia local resilient que busca que producció agrícola, transformació i distribució d’aliments vagen de la mà al barri del Cabanyal, amb l’objectiu de reduir el preu actual de l’alimentació i els seus efectes col·laterals directes i indirectes a la meitat, a través d’una dràstica reducció d’energia al llarg de la cadena de producció alimentària.
Sabers Comuns naix com un espai d’autoformació, anàlisi i construcció d’alternatives. pretenem crear un grup que genere sabers i pensament crític a partir de la reflexió sobre les pràctiques que duem a terme cadascuna de nosaltres en diversos col·lectius dels moviments socials. Volem ser un paraigües on càpiguen molts projectes i iniciatives que treballen en aquest sentit i des dels moviments socials. Pel que fa al mètode de treball, apostem per una estructura molt senzilla, basada en grups de treball. És a dir, es generaran propostes i les persones i col·lectiu que vulguen participar-hi s’hi sumaran. A banda dels col·lectius que d’entrada ja formen part del projecte (La Dula, La Fenix, La Repartidora, L’Argila), es busca teixir aliances amb altres col·lectius afins en cada acció (cursos, xarrades…) concreta que es generen, per tal de generar debats des de les pràctiques dels col·lectius i posar en valor d’on venim per dotar-nos de ferramentes per construir un camí comú.
