Presentem El mestre del poble, la nova publicació de Caliu, el segell editorial de La Repartidora, que recupera la figura i el llegat de Carles Salvador, mestre, poeta i gramàtic estretament vinculat a Benimaclet

Comptarem amb la participació dels autors del llibre i d’Enric Guinot, catedràtic d’Història de la Universitat de València i acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)

Sinopsi:

Aquest llibre pretén contribuir a mantindre viva la memòria de Carles Salvador, en particular a Benimaclet, on encara és recordat amb afecte. Aquelles persones desitjoses de conéixer l’home, la societat en què va viure i el vessant més popular de la seua obra —el relacionat amb les falles— el llegiran amb interés.

Carles Salvador es confessava liberal i partidari d’una república federal respectuosa amb el caràcter plurinacional de l’Estat espanyol. Defensor ferm dels drets ciutadans i nacionals i de l’ensenyament en valencià, sempre menyspreà el regionalismo bien entendido, el valencianerisme de traca i falla, d’exaltació de la paella i el miracle vicentí.

Per això, aquest llibre és també una denúncia de la manipulació i tergiversació que s’està fent del seu llegat per part d’individus i entitats autoproclamats defensors de l’autèntica personalitat valenciana.

En El mestre del poble, el lector també podrà trobar una guia per recórrer Benimaclet de la mà de Carles Salvador i gaudir d’alguns dels seus poemes als llocs que els van inspirar. Amb textos d’Anna Gimeno Berbegal, Gonçal López Pampló, Josep Lluís Marín i Garcia, Vicent Simbor Roig, Clara Sanchis Molina, Enric Sanchis i Encarna Segarra Soriano. Edició a cura d’Enric Sanchis.

Sobre Carles Salvador

Carles Salvador (València, 1893-1955) nasqué al barri del Carme i morí al de Benimaclet. Poeta i mestre vocacional, partidari convençut de les novetats pedagògiques més avançades de la seua època, la seua trajectòria vital i intel·lectual està marcada particularment pels dos llocs on va transcórrer la major part de la seua vida: Benassal i Benimaclet.

Carles Salvador, però, és reconegut i recordat sobretot per la seua obra com a gramàtic. La seua posició inequívoca el 1932, amb les Normes de Castelló, a favor de fer servir Pompeu Fabra com a punt de partida dels esforços de normativització lingüística, acabà amb el desordre fins aleshores existent a l’hora d’escriure i ensenyar en valencià, i contribuí de manera decisiva a la dignificació i consolidació d’una llengua que s’havia anat deteriorant després de segles de persecució i abandonament.