LA TRAMPA DE LA IDENTITAT
90 € | sòcies 60 € | Places limitades
Inscripcions a https://forms.gle/DBncZRm8CUfWDV6WA
Aquest curs vol ser un espai de reflexió a partir d’algunes veus que apareixen en el llibre Alianzas rebeldes i que ampliem amb altres veus. Tant el llibre com el curs que presentem suposen una crítica contundent a l’identitarisme que, en nom de la unitat de classe, defensa una subjectivitat clara i tancada, un obrerisme que veu un problema en la diversitat dels moviments socials actuals.
Des d’aquesta crítica a la identitat i sense abandonar la perspectiva de classe, les ponents proposaran des de diverses perspectives les seues propostes al voltant dels principals debats del feminisme contemporani. Una aposta per un feminisme que ens unisca no per qui som sinó per les idees i projectes que defensem en comú
Sessions:
Dissabte 26/03:
10:30h – Carme Bernat – Més enllà de l’identitarisme, recuperar el feminisme humanista.
12:00h – Deborah Ekoka – bell hooks, el legado de una mirada afro-diásporica al feminismo global.
16:00h – Laura Macaya – La violació o la vida: subjetivitats punitives i víctimes paròdiques
Dissabte 2/04:
10:30h – Clara Serra – Identidad particular o emancipación colectiva.
12:00h – Miquel Missé – Política trans. Reptes i preguntes.
16:00h – Santiago Alba Rico – Identidad y relato: el lenguaje de los cuerpos.
Sobre les ponents:
Carme Bernat Mateu és historiadora, professora de secundària i doctoranda en l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona i en el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. Les seues principals línies d’investigació giren al voltant de l’estudi de l’anarquisme i les relacions de gènere durant l’època contemporània. Forma part del projecte “Arada. Eina de Feminismes i Memòria“. Ha sigut investigadora de la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana, així com de l’Aula d’Història i Memòria de la Universitat de València. Ha publicat articles en diverses revistes acadèmiques i en els llibres Tombar l’estaca. Identitats, sexualitats i violències durant la Transició (Coordinadora. Tigre de Paper, 2018), Jornadas 80 Aniversario de la Federación Nacional de Mujeres Libres (CGT, 2018) o Arrels. Llaurant memòria amb perspectiva feminista (Caliu, 2019). Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació com la Cadena Ser Ràdio València, El Diario, Ctxt, La Directa, Sobiranies, Catarsi, ÀPunt o Píkara Magazine.
Deborah Ekoka, afroespanyola de pare guineoequatorià i mare valenciana, és cofundadora i gestora cultural de l’espai sociocultural i llibreria United Minds, especialitzada en autores i autors africans i la seua diàspora i ubicada al barri d’Olivereta (València) des de 2013. És també cofundadora i organitzadora de Conciencia Afro (Matadero Madrid) i de Black Barcelona (MACBA), esdeveniments afrocentrats que tenen com a missió visibilitzar i celebrar la cultura africana i afrodescendent mitjançant trobades i activitats. Autora i coordinadora del llibre comunitari Metamba Miago. Relatos y saberes de mujeres afroespañolas (United Minds, 2019) i Afroutopía. Una historia de amor propio (United Minds, 2021), ambdós finançats per micromecenatge i del fanzine Percepción de una revolución. També realitza xarrades i tallers, entorn a la literatura africana i afrodescendent, l’empoderament femení comunitari i en pro de la diversitat.
Laura Macaya és experta en l’aplicació de la perspectiva interseccional en la intervenció social i el disseny de polítiques públiques en gènere i feminisme. És docent en diversos postgraus i graus universitaris i formadora de professionals en violències de gènere. Destaca en la seua crítica al punitivisme, l’abordatge de les violències sexuals i la defensa de les feminitats transgressores. Ha escrit Esposas nefastas y otras aberraciones. El dispositivo jurídico como red de construcción de feminidad (Diletants, 2014), diversos articles en premsa i ha col·laborat en el projecte editorial col·lectiu Putas e Insumisas. Violencias femeninas y aberraciones de género: reflexiones en torno a las violencias generizadas (Virus, 2017) i també ha escrit a Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad (Bellaterra, 2021). Ha treballat dirigint una casa d’acollida i ha dissenyat el protocol No Callem. Contra les agressions i assetjaments sexuals per a l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres polítiques d’abordatge de la violència sexual. Actualment dirigeix Genera. Associació per l’empoderament i la defensa de drets sexuals i de gènere. Activista llibertària i feminista des de fa més de 20 anys, conspira actualment en el col·lectiu Projecte X.
Clara Serra és filòsofa. Ha treballat com a professora d’aquesta matèria durant anys i actualment treballa com a investigadora a la Universitat de Barcelona. Ha tingut un paper significatiu en la política institucional com a responsable d’igualtat de Podemos durant anys i com a diputada a l’Assemblea de Madrid durant la X legislatura. Ha escrit Leonas y zorras. Estrategias políticas feministas (Catarata, 2018) i Manual ultravioleta (Ediciones B, 2019) i també ha participat a Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad (Bellaterra, 2021). Ha escrit en altres obres col·lectives i és autora de diversos articles d’opinió pública en distins mitjans. Forma part del col·lectiu feminista malasfeministas.
Miquel Missé (Barcelona, 1986) és sociòleg i activista trans. Actualment, els seus interessos se centren en la promoció d’una cultura trans plural i crítica, així com en la difusió de referents amb experiències de gènere diverses i transformadores. Per això, està implicat en distintes línies de treball que van des de la investigació, la pedagogia i la generació de projectes en què entrellaçar cultura i pensament. És consultor i formador independent en l’àmbit de les polítiques públiques per la diversitat sexual i de gènere i col·labora com a investigador extern en la Línia d’estudis sobre diversitat sexual i de gènere de la Universitat de Vic – Universitat central de Catalunya.
Ha editat amb Gerard Coll-Planas el llibre El género desordenado: críticas en torno a la patologización de la transexualidad (Egales, 2010) i amb Pol Galofre Políticas trans: una antología desde los estudios trans norteamericanos (Egales, 2015). És també autor del llibre Transexualidades: otras miradas posibles (Egales, 2013) i A la conquista del cuerpo equivocado (Egales, 2018).
Santiago Alba Rico (Madrid, 1960) és escriptor i assagista. Va estudiar filosofia a la Universitat Complutense de Madrid. Va ser guionista als anys 80 del mític programa de televisió La bola de cristal i ha publicat més de vint llibres sobre política, filosofia i literatura, així com tres contes infantils i una obra de teatre. Entre les seues obres es troben els assajos “Las reglas del caos” (finalista del premi Anagrama 1995), “La ciudad intangible” (2000), “El islam jacobino” (2001), “Vendrá la realidad y nos encontrará dormidos” (2006), “Leer con niños” (2007, reed. 2015), “Capitalismo y nihilismo” (2007), “El naufragio del hombre” (2009), “Noticias” (2010) y Penúltimos días (Catarata, 2016). Des de 1988 viu al món àrab, ha traduït al castellà el poeta egipci Naguib Surur i el novel·lista iraquià Mohammed Jydair. Durant anys ha fet classes de literatura a l’institut Cervantes. Els seus darrers llibres són Ser o no ser (un cuerpo) (Seix Barral, 2017), Todo el pasado por delante (Catarata, 2017) y Nadie está seguro con un libro en las manos (Catarata, 2018). En 2019 va recollir baix el títol Última hora les seues col·laboracions radiofòniques amb el programa Carne Cruda. Ha col·laborat i col·labora amb distints mitjans de comunicació (Público, Cuarto Poder, CTXT, Ara, eldiario.es, El País, entre d’altres). El seu darrer llibre és España (Lengua de Trapo, 2021) i i també ha participat a Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad (Bellaterra, 2021).
