Presentació Vidas descontadas – Equipo ViDes

Quina ciència social és possible en un context tan desolador com el que vivim? Presentem Vidas descontadas.

Equipo ViDes (grup d’investigació) s’endinsa en aquest llibre en la identitat víctima i allò que ens passa quan ja no queda cap recer.

Sinopsi:

Com és l’existència quan no hi ha recer, ni protecció, ni refugi? S’existeix sense la visibilitat que dona ser part d’un relat comú, o d’un registre? Quines alternatives s’obrin en un context així, tan desolador? I com és possible comptar si no es té ni comptes ni contes, no uns que reconeguem, si allò que busquem comptar va quedar fora de tot «registre sensible»?

En el món de «després de les proteccions», quan moltes formes d’existència s’han quedat sense empara, quan pensem l’existència en «clau de dones-» (desapareguda, desterritorialitzada, desprotegida, desinstitucionalitzada, també descomptada), quina és la teoria que hem d’usar? Amb quins mètodes treballem? I com l’escrivim?

Mirem un món ple d’existències que, de tan deteriorades, nomenem malament, o a mig fer. Intuïm coses, perquè hi ha indicis, marques. Poc. Amb això i amb les ciències que heretem treballem intentant respondre a la pregunta de quina ciència social és possible en un món així.

Vidas Descontadas – Equipo ViDes

María Martínez

Començà la travessia que la consagrarà com a doctora en sociologia treballant sobre subjectes en els límits, fins i tot negats, que van tindre, no obstant això, bastant èxit en la seua reclamació. Insatisfeta amb el quasi-consagrat va començar a treballar en equip sobre figures de frontera (víctimes, desaparicions) per a arribar a situacions ViDes per a les quals fins i tot el llenguatge fa fallida. En eixe embolic treballa en bona companyia intentant imaginar com donar compte d’això.

Iñaki Rubio Mengual

El periple predoctoral com a investigador FPU en la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Uniberstitatea li va portar a interessar-se per la gestió de la vida i els seus límits en les residències d’ancians. I al mateix temps, va començar a participar en línies col·lectives de treball al principi alienes, però que a poc a poc es van anar tornant pròpies: la desaparició social, l’exclusió radical, la destrucció natural i altres formes d’existència precària que cada vegada són més comuns. 

Jaume Peris

Catedràtic de literatura i cultura llatinoamericana a la Universitat de València, en el departament de Filologia Espanyola. Anteriorment va ser professor durant dos anys en la Université d’Antananarivo (Madagascar). El seu principal camp d’investigació han sigut les formes i representacions de la violència política a Amèrica Llatina i l’Estat espanyol, així com la construcció de la memòria social i cultural en les societats postdictatorials. Ha dedicat diversos estudis a la literatura testimonial i a les cultures de la memòria contemporànies.