Presentació de ‘¿Mató tu bisabuelo al mío?’

Ens visita Arnau Fernández Pasalodos, historiador i autor de ¿Mató tu bisabuelo al mío? Cómo el trauma de la Guerra Civil y del franquismo ha atravesado cuatro generaciones (Editorial Crítica, 2026).

La cita tindrà lloc el pròxim dimarts 17 de novembre de 2026 a les 19 h, a La Repartidora. L’acompanyarà en la conversa la periodista i escriptora María Palau Galdón.

Sinopsi:

Aquell assassinat ha travessat completament la meua vida. Escriure aquest llibre m’ha permés deixar de sentir-me estrany per viure tan lligat a l’assassinat de Manuel Sesé Mur, ocorregut quaranta-set anys abans que jo nasquera, i al patiment posterior de la meua àvia. Perquè, com jo, aquest país està ple de besnetes i besnets marcats per una herència de trauma i violència.

La meua àvia, Rosita Sesé Miralles, va morir l’1 de febrer de 2016 sense saber on estava soterrat son pare, Manuel Sesé Mur. Dos guàrdies civils li van disparar a boca de canó una vesprada de gener de 1948 i, des d’aleshores, el seu parador va ser una ferida oberta. La meua àvia se’n va anar sense poder escoltar de la meua boca allò que tant mereixia saber: «Iaia, sé els noms dels qui el van matar aquell dia. Sé on el van soterrar».

Un assaig sobre els besnets del franquisme i sobre com el silenci, el trauma i la impunitat han travessat quatre generacions. En aquestes pàgines apareixen desenes de descendents de persones afusellades, empresonades, torturades o desaparegudes pel franquisme. Són besnetes i besnets que no van viure la guerra ni la dictadura, però que n’han heretat els silencis, les absències i les conseqüències. Molts van créixer escoltant frases a mitges, veient fotografies guardades en sobres, percebent un dolor que ningú acabava d’explicar. I, tanmateix, han sigut ells els qui han anat als arxius, els qui han impulsat exhumacions, els qui han volgut posar nom, rostre i veritat a allò que durant dècades es va voler esborrar.

Ací els besavis deixen de ser una figura borrosa del relat familiar i es converteixen, per fi, en persones reals, amb nom propi, amb històries, amb cossos i amb una presència que reclama justícia.

Aquest no és només un llibre sobre el passat. És un llibre sobre què fem hui amb aquesta herència, sobre la impunitat, sobre les escletxes de la Transició i sobre una generació —la dels besnets— que intenta reinterpretar un passat encara silenciat.

Sobre l’autor i acompanyant

Arnau Fernández Pasalodos

Arnau Fernández Pasalodos (Barcelona, 1995) és doctor en Història Contemporània i investigador a la Universitat de Granada. Els seus treballs s’han centrat en la història sociocultural de les guerres civils europees i en la construcció de la dictadura franquista.

El 2024 va publicar Hasta su total exterminio. La guerra antipartisana en España, 1936-1952. Ha sigut investigador i docent a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’University College Dublin. El 2021 va ser distingit amb el Premi Mary Nash de l’Associació d’Història Contemporània i, el 2025, amb el Premi a Joves Investigadors Ateneo de Granada-Fundación Unicaja.

María Palau Galdón

María Palau Galdón (Bicorp, 1999) és orgullosa neta i neboda (biològica i adoptiva) de la generació de dones que van créixer sota el jou d’una dictadura i que, davant de l’ombra tenaç d’una por compartida, van ser obligades a callar.

És periodista i investigadora sobre memòria democràtica amb perspectiva de gènere. A més, és autora de Llavors en la terra (Sembra Llibres, 2026); i coautora d’Inmaculada. La muerte que precipitó el final del Patronato (Libros del KO, 2026) i Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià (Institució Alfons el Magnànim, 2023).

Ha sigut coguionista del documental Informe: Patronat de Protecció a la Dona, que va obtindre el Premi Lola Gaos a la Millor Sèrie Documental el 2025.