FRE D’EMERGÈNCIA
Reflexions col·lectives per a fer front al col·lapse
30 € | sòcies 20 € | Places limitades
Inscripcions a https://forms.gle/gYTapMiWyBPz3i3F9
Sembla cada vegada més evident que, en aquesta era de l’antropocè (que altres han batejat com a capitalocè), el creixement il·limitat del capitalisme xoca frontalment amb els límits naturals del planeta i que l’opció del decreixement ha passat d’entendre’s com una aposta política a un escenari pròxim de futur. En aquest sentit, el debat se centra en com volem fer front a aquest nou escenari marcat per l’escassetat de recursos: si apostem per seguir com fins ara girant l’esquena als processos naturals, regint-nos pels interessos de les grans corporacions i comdemnant a la misèria a les classes populars o apostem per la redistribució de la riquesa, la creació d’aquesta a través de treballs que garanteixen la reproducció de la vida i assumint el decreixement material com una oportunitat per a posar en valor uns altres maneres d’entendre les relacions socials.
Mentrestant, els discursos oficials continuen obviant les múltiples crisis (climàtica, energètica, econòmica, social…) i presenten la tecnologia com la solució miraculosa. D’altra banda, ens bombardegen amb la cultura de la distopia, que ens aboca a un horitzó sense alternatives on regna la por. Amb aquest curs pretenem qüestionar aquests discursos i, alhora, aportar anàlisis tant generals com concretes (refugiades climàtiques, alimentació, món rural…) de la crisi civilitzatòria que patim. Finalment, en l’última part del curs, tractarem les possibles alternatives des de la pedagogia i l’ecofeminisme.
Sessions:
Divendres 03/06:
18:30h: Presentació de l’escola
19:00h: Miguel Pajares – Refugiados climáticos
Dissabte 04/06:
10:30h: Lucía Shaw, Isa Álvarez i Justícia Alimentària – L’alimentació entre el capital o la vida
12:00h: Luis González – ¿El mundo que conocimos se desmorona?
16:00h: Paula Duran i Patrícia Dopazo – Refer els vincles amb la terra. Ruralitat i sobiranies
Diumenge 05/06:
10:00h: Andreu Escrivà – De la culpa individual a l’acció col·lectiva contra la crisi climàtica
11:30h: Marta Pascual – Herramientas ecofeministas desde la educación y la comunidad
13:00h: Viridian – Sentipensar el canvi. Respostes creatives a la crisi climàtica (acció artística com a cloenda)
Sobre les ponents:
Miguel Pajares és llicenciat en Ciències Biològiques i Doctor en Antropologia Social. Investigador en el Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat (GENI) i en el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social (GRECS), tots dos de la Universitat de Barcelona. President de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Autor de les novel·les Cautivas (2013), La luz del estallido (2015), Aguas de venganza (2016) y Crímenes de hambre (2018), així com de diversos llibres d’assaig, el més recent Refugiats climàtics, un gran repte del segle XXI (2020, Raig Verd). També és autor de nombrosos articles centrats en temes com la immigració, l’asil, els drets humans o la lluita contra el racisme.
Lucía Shaw és biòloga de formació i bibliotecària de professió. Com a activista, va començar militant en col·lectius internacionalistes i en diferents moviments i centres socials de Xàtiva; ara per ara, participa en Baladre (coordinació de lluites contra l’empobriment, la precarietat i l’exclusió social) i és membre de l’Ateneu Popular de Xàtiva i altres col·lectius de la mateixa ciutat. A més, participa en el projecte d’agroecologia Verd de Terra, de producció agroecològica a la Costera i que camina cap a l’agricultura sostinguda per la comunitat.
Isa Álvarez és educadora i agroecòloga de professió. En els últims 15 anys ha estat implicada en l’activisme i el treball per la sobirania alimentària i l’agroecologia des de la formació i la investigació, treballant per la incorporació de la perspectiva feminista en aquest àmbit. En el terreny més local forma part de la Coordinació Baladre de lluites contra l’exclusió social, d’Ekologistak Martxan Araba i és coordinadora de l’àrea d’agroecologia i sobirania alimentària d’Ecologistes en Acció. En l’àmbit internacional és presidenta i responsable d’incidència política de la Xarxa URGENCI ( Xarxa Internacional d’Agricultura Sostinguda per la Comunitat).
Justícia Alimentària és una organització ecologista, internacionalista, feminista i políticament independent. Està formada per persones que creuen en la necessitat de transformar el sistema agroalimentari actual i tornar a la ciutatadania el dret a una alimentació saludable, amb criteris de justícia social i sostenibilitat mediambiental. Impulsen la transició cap a un sistema alimentari que protegisca el dret a l’alimentació i la salut, que siga socialment just i des d’una perspectiva feminista, treballant pels drets col·lectius i individuals en defensa del territori i el medi ambient, la sobirania alimentària i l’agroecologia. En la delegació del País Valencià treballen cinc persones que desenvolupen processos d’incidència política al territori valencià per tal d’afavorir la transició cap a sistemes alimentaris saludables i sostenibles. A més, s’estan desenvolupant processos d’educació per a la transformació social en diferents àmbits com són les AMPES, col·lectius vulnerables, Formació Professional i la Universitat de València.
Luis González Reyes (Madrid, 1974) treballa en temes relacionats amb l’ecologisme, l’economia i la pedagogia. En l’àmbit laboral, és soci de Garúa S. Coop. Mad., que es dedica a facilitar les transicions ecosocials promovent pràctiques concretes, formant, investigant i acompanyant processos. Des d’aquest àmbit, és col·laborador habitual de diverses universitats, i realitza investigacions i acompanyament en processos concrets de transició ecosocial. També treballa en FUHEM, on és el responsable d’educació ecosocial. Això abasta múltiples tasques, entre les quals destaca l’elaboració d’un currículum i de materials didàctics amb enfocament ecosocial, a més de coordinar els menjadors escolars ecològics i saludables. Finalment, com a activista és membre d’Ecologistes en Acció, on va ser durant nou anys coordinador confederal, i participa en diverses experiències justes i resilients com Entrepatios (habitatge), El Arenero (criança) i Las Caroliaes (alimentació). És autor o coautor d’una vintena de llibres sobre diferents facetes de l’ecologisme social. Entre ells destaquen En la espiral de la energía y Educar para la transformación ecosocial. De formació acadèmica és doctor en químiques.
Patricia Dopazo forma part de l’equip coordinador de la Revista Soberania Alimentaria, Biodiversidad y Culturas i de la Cooperativa El Pa Sencer. Formació com agroecòloga i en gestió de conflictes socials i polítics. Participa en processos de dinamització on es generen sinergies entre economia social i solidària, economia feminista i agroecologia.
Paula Duran és llauradora a la comarca de la Safor, militant en diversos espais anticapitalistes, feministes, ecologistes i per la sobirania alimentària i col·laboradora en el nucli de la Directa al País Valencià.
Andreu Escrivà (València, 1983) és llicenciat en Ciències Ambientals, màster en Conservació d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat. Ha treballat com a investigador al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), i també com a consultor en sostenibilitat i comunicació. Ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades, i va formar part del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana entre el 2016 i el 2017. També exerceix de divulgador científic en el seu temps lliure i col·labora amb diferents mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió. Va guanyar el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic (Bromera, 2017) I, més recentment, ha publicat el llibre I ara jo que faig? Com véncer la culpa climàtica i passar a l’acció.
Marta Pascual va nàixer a Madrid i alli ha viscut tota la seua vida. Va estudiar Ciències de l’Educació en la Universidad Complutense de Madrid i de seguida va començar a treballar com a professora de Formació Professional, en el camp de la Intervenció Sociocomunitària. Va participar durant anys en el moviment d’escoles populars i, més tard, va començar a militar en Ecologistes en Acció, fa ja vint anys. Dins de l’organització forma part de l’àrea d’educació i la d’ecofeminisme. En aquest espai ha crescut en relacions, en coneixements -a vegades durs- i ha aprés del poder del col·lectiu. Ha participat en diverses publicacions col·lectives i escrit articles sempre relacionats amb l’educació per a la sostenibilitat, el canvi cultural cap a la sostenibilitat i l’ecofeminsme com a proposta transformadora. També forma part de Feministas por el Clima. A més, pertany a un cor feminista –Malvaloca– des de fa quasi dues dècades on també fa activisme amb la cançó. Es trasllada amb bici i intenta cultivar hortalisses amb un èxit variable.
Viridian és un col·lectiu artístic format per Estela de Frutos i Chiara Sgaramella. Treballen des d’un enfocament híbrid, combinant la creació artística amb la recerca, la pedagogia i la gestió cultural per a abordar qüestions relacionades amb la crisi ecosocial contemporània. Conceben l’art com un territori de resistència en el qual construir sensibilitats alternatives a partir d’una reflexió crítica sobre l’actual model econòmic i cultural. Aborden cada projecte amb la intenció de visibilitzar problemàtiques específiques des de la complexitat dels seus matisos. És per això que les seues propostes sovint presenten una vocació col·laborativa, articulant diferents sabers que s’entrecreuen donant lloc a noves fórmules i plantejaments. Aquesta interacció els permet transitar amb naturalitat entre àmbits molt diferents, per a connectar coneixements, estratègies i metodologies de manera transdisciplinar.
