TOT SON ONES
«És la consciència de pertànyer a una civilitat que ens permet sentir-nos i voler-nos en passat, en present i en futur ciutadans i ciutadanes de la Mediterrània». Aquesta definició que Josep Piera fa del concepte de «mediterraneïtat» funciona a Tot són ones com un mantra des del qual repassa, dibuixa poèticament, i revalida humanament, el compromís amb els seus llocs, amb els referents culturals i literaris que han modelat la seua personalitat literària. Els qui estem avesats al discurs de Josep Piera ho sabem i ho hem pogut veure expressat en tots els gèneres que ha conreat, des de la poesia fins a la literatura de caire dietarístic o ara en tenim loportunitat de comprovar-ho als articles publicats en premsa.
Tot són ones. Punts neuràlgics al centre duniversos personals que sexpandeixen, com les places on es concentra la vida dels pobles: des de la plaça Major de Beniopa fins a la plaça Jemaa el Fnà de Marràqueix, passant per la plaça de la Vila, de Vilanova i la Geltrú, la plaça Major de Canals on es planta la Foguera més gran del món o la plaça de Sant Pere de Berga per on desfila la Patum. Espais i llocs que, en paraules de lautor, no són tan sols físics sinó també «paisatges de desitjos, i democions».
Josep Piera (1947) és autor duna llarga llista de títols en poesia i en prosa. La poesia ha estat reunida a Poesia completa (1971-2018). Com a prosista, alguns títols destacables són: El cingle verd (1982), Seduccions de Marràqueix (1996), Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001) i El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai (2018). Menció a banda mereixen les memòries Puta postguerra (2007), Els fantàstics setanta (2020) i Canvi de rumb (2023). Al llarg de la seua trajectòria ha rebut premis literaris com el Carles Riba en poesia, el Josep Pla de narrativa o el Josep Vallverdú d’assaig. Ha rebut igualment la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1991), l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2021) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2023). Josep Piera és fill predilecte de Gandia des de l’any 2010.
Tot són ones. Punts neuràlgics al centre duniversos personals que sexpandeixen, com les places on es concentra la vida dels pobles: des de la plaça Major de Beniopa fins a la plaça Jemaa el Fnà de Marràqueix, passant per la plaça de la Vila, de Vilanova i la Geltrú, la plaça Major de Canals on es planta la Foguera més gran del món o la plaça de Sant Pere de Berga per on desfila la Patum. Espais i llocs que, en paraules de lautor, no són tan sols físics sinó també «paisatges de desitjos, i democions».
Josep Piera (1947) és autor duna llarga llista de títols en poesia i en prosa. La poesia ha estat reunida a Poesia completa (1971-2018). Com a prosista, alguns títols destacables són: El cingle verd (1982), Seduccions de Marràqueix (1996), Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001) i El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai (2018). Menció a banda mereixen les memòries Puta postguerra (2007), Els fantàstics setanta (2020) i Canvi de rumb (2023). Al llarg de la seua trajectòria ha rebut premis literaris com el Carles Riba en poesia, el Josep Pla de narrativa o el Josep Vallverdú d’assaig. Ha rebut igualment la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1991), l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2021) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2023). Josep Piera és fill predilecte de Gandia des de l’any 2010.
19.00€
No Disponible
Esgotat
