SENSE PORC

L’alimentació, com a fet cultural, pot provocar
conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre
país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, hi havia problemes. És un fet que la majoria
d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i
moriscos provenen, molt més que de fets estrictament
religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no
mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen
o ignoren, quan dejunen i quan no…
En “Sense porc” es descriu i explica aquest tipus de
conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s’obstina en mantenir la seua
identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en
l’àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural
com és el menjar té més d’identitari, propi d’un grup
social, que no de religiós.