POSAR EL COS

“Totes tenim alguna persona coneguda així. Per una banda voldria fer aquesta idea de l’homenatge, però per l’altra, m’agradaria que fos també com una mena de recompensa per a la gent que fa coses. M’explique: ara que tinc 31 anys, i i després de moltes manifestacions, accions, col·lectius, blablabla… tinc la sensació, i no sé si a més gent li passa, que l’ambient està un poc com…esgotat. És a dir, hi ha gent que està molt “a tope”, però hi ha molta gent que està més pessimista… com que el canvi que ens vam prometre no es mamprén, o que no hi ha res a fer, etc. Doncs… la recompensa serà el llibre. És a dir…la meua tesi és que després d’aquestes converses ens adonarem de totes aquelles coses que sí que han canviat. De fet, és probable, tal com està tot ara mateix, que passen coses mentre fem el llibre”nnLas animadas conversaciones que componen este libro consiguen tejer una crónica de nuestra historia reciente a través de los recuerdos, reflexiones, inquietudes y esperanzas de algunxs de sus protagonistas. Sus testimonios dibujan una construcción simbólica de la movilización social en los contextos de preotesta, demostrando que existen maneras alternativas de hacer y entender la política. Lejos de caer en el desencanto o -peor- en la autocomplacencia, estos textos animan a seguir batallando por nuestros ideales y anhelos de futuro. (Sofía Hawarni)nnMoltes de les converses properes que hem tingut han sigut fils que ens han embastat, ens han obert finestres, ens han desplaçat a altres maneres de fer i veure les coses i han anat deixant entrar llum per les esquerdes que obrien. Heus ací un homenatge a aquestes converses i a tot el que, casualment o no, han anat teixint. (Mar Català)nnBreve introducción a la resistencia cultural local de principios del siglo XXI en tiempos de incertidumbre. ABSTÉNGANSE SI BUSCAN DISCURSOS FÁCILES. (Pepe Ruiz).