ON VA AQUESTA GENT?

Àlbum il·lustrat per a adults i joves, que parteix del famós poema falsament atribuït a Bertolt Brecht sobre la persecució nazi: “Quan els nazis vingueren a pels comunistes, jo no vaig alçar la veu, perquè no era comunista. / Quan empresonaren els socialdemòcrates, jo no vaig alçar la veu, perquè no era socialdemòcrata. / Quan vingueren a pels sindicalistes, jo no vaig alçar la veu, perquè jo no era sindicalista. / Quan anaren a pels jueus, jo no vaig alçar la veu, perquè no era jueu. / Quan vingueren a per mi, ja no hi havia ningú que poguera protestar”. L’àlbum ens presenta el recorregut d’un home anodí que retorna de la faena a casa. La gent camina en direcció contrària, amb rostre de preocupació, maletes i farcells: fugen. Al cel es veuen avions. Pels carrers comencen a desfilar soldats d’infanteria. Però ell no en fa cas i entra al seu edifici com si no res. La seqüència final del llibre és un desplegable: en cada pas de pàgina veiem com l’exèrcit s’endú algú dels pisos del costat. Quan hem desplegat completament els fulls, veiem l’edifici complet i els militars a punt d’entrar al pis del protagonista: ell no ha defensat ningú i no hi ha ningú que el puga defensar ja.