MEMÒRIES

“No se encara per que se m’ha acudit començar unes memories”, explica Capmany, l’any 1987, al volum Mala memoria. “Em sembla que fins i tot havia dit que no ho faria mai”. Sortosament, se’n va desdir. Aquestes memories adquireixen, sens dubte, una irradiació peculiar. La interrelació constant entre passat i present te, a mes, una voluntat col·lectiva, de llegat a les generacions futures; per aixo, mes enllà de ser un passeig pels escenaris del record, aquestes memories assenyalen aspectes de la societat que encara ara, tants anys despres, no hem pogut resoldre. Maria Aurelia Capmany continua sent una advertencia.