MEMÒRIA DE NOIA

És l’estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colonies, una noia de divuit anys s’endinsa audaçment al món: l’amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult… A Memoria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant decades no es voldrà reconeixer en aquella “noia del 58”. Fins que passats mes de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d’enfrontar-s’hi -es capbussarà en fotos i cartes d’aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d’inquietuds i dolors secrets, de violencia, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut. Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva trajectoria literària. “Annie Ernaux recorda els estupors i les tremolors de la seva carn i de la seva ànima de noia.” – Le Figaro Litteraire “L’autora construeix una gran obra artística i carnal, tenyida d’incertesa.” – Lire “Ernaux ha construt un estil propi, ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memoria subjectiva.” – Júlia Costa, Llegir en cas d’incendi