MANIFEST SCUM

«Si mai es manifesten, les SCUM ho faran passant per damunt de la cara vomitiva i estúpida del president, si mai fan vaga serà en la foscor, amb un ganivet d’un pam» Publicat el 1966, el Manifest SCUM és un text radicalment viu, que entronca amb els debats i les inquietuts del feminisme contemporani: «el que alliberarà les dones del control masculí, per tant, és l’eliminació total del sistema laboral i monetari, no la conquesta de la paritat econòmica amb els homes dins del sistema». Molt més enllà del seu caràcter provocador, son plantejaments com aquest, superadors dels límits dels seu temps, els que expliquen la seva pervivència al llarg de dècades. En un text curt i incisiu, Solanas desenvolupa una crítica radical de la masculinitat emmarcada en el model social capitalista i competitiu, mirant de prop l’home que tracta de «ser un individu transformant-se en un “individualista fort i atractiu”, un solitari, que equipara la solitud i la manca de cooperació amb la individualitat». Traduït per primera vegada al català en aquesta edició, el Manifest SCUM supera amb escreix la seva fama. És una pedra incòmode de la literatura feminista, fins i tot pel feminisme de la dècada dels 1970; una denuncia a pit obert dels camins trillats i acotats per l’ordre patriarcal; una reflexió intel·ligent i astuta sobre les relacions de classe entre dones, la identitat masculina, les cases unifamiliars i el control patriarcal, l’art com a mecanisme de dominació i, sobre tot, sobre la transgressió feminista. Valerie Jean Sonanas (1936-1988). Artista i escriptora feminista, va fer un camí a contracorrent de l’èxit comercial i social. Solanas va explicar com patí abusos del seu pare i del seu avi, i que als 15 anys va abandonar la casa d’aquest últim. Amb una vida difícil, d’extracció obrera i sense suport familiar, Solanas va completar la carrera de psicologia a l’Universitat de Maryland. A Nova York, on va exercir el treball sexual per sostenir-se, va haver d’enfrontar-se a la misèria dels mitjans culturals i artístics. Aquesta època, però, va resultar fructífera, produint l’obra de teatre Up your ass (1965), el diàleg en forma de monòleg A Young Girl’s Primer on How to Attain the Leisure Class (1966) i el Manifest SCUM (1966). Vilipendiada mediàticament i psiquiatritzada desprès de disparar a Andy Warhol, va morir a San Francisco en 1988.