LA PILOTA A CATALUNYA

Volem testimoniar com el joc de pilota es va convertir, també a Catalunya, en tot un exemple de convivència en un espai compartit constituït per una col·lectivitat. Joc, per tant, possibilitador d’unes pràctiques comunes la interrupció de les quals es fa necessari pensar. Un poble que jugava és una primera indagació sobre una de les pràctiques lúdiques més antigues que trobem arreu del món. I, malgrat ser una pràctica oblidada i menyspreada pel poder durant segles, la pilota ha aconseguit deixar empremta per tot el territori català. La trobem en els noms dels carrers, en antics murs i porxades dels pobles, en multitud de trinquets i frontons, en la memòria oral d’aquells que encara van sentir el bot de la pilota.nnEn aquest volum, ens preguntem quin era aquell poble, hui desconegut per als seus descendents, que ocupava els carrers per jugar a llargues, que aprofitava qualsevol racó que ho permetera per jugar a pilota, que afectava i es deixava afectar pels altres. Ens preguntem allò que en aquest viatge cap al present s’ha perdut, i què del que s’ha perdut ha deixat un buit. En el transcurs de la investigació, les evidències de la pràctica del joc de pilota a Catalunya fins fa poques dècades han proliferat, inesgotables. Aquest volum vol ser, també, una invitació a continuar aquesta tasca.