INCERTA GLÒRIA

“Hi ha un moment de la vida que sembla com si ens despertéssim d´un somni. Hem deixat de ser joves. Bé es veia que no ho seríem eternament; ¿i què era, ser joves? Una tempesta tenebrosa tarvessada de llampecs de glòria -d´incerta glòria-, un dia d´abril… Un fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils; busquem, conscientment o no, una glòria que no sabríem definir. La busquem en moltes coses, però sobretot en l´amor -i en la guerra, si la guerra se´ns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació…”