HUMÀ, MÉS HUMÀ

Preguntes aparentment senzilles, com ara ¿que et passa?, ¿com et dius? o ¿d’on vens?, ens van acostant de mica en mica al centre mes profund de la nostra ànima, allí on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món. Mai serem massa humans: si cap horitzó te sentit es el d’arribar a ser mes humans. No es tracta, doncs, d’anar mes enllà de l’humà, com va voler Nietzsche, sinó d’intensificar i d’aprofundir en el que es mes humà. Josep Maria Esquirol ens ensenya com d’aquest solc en l’esser humà n’emergeix l’acció mes beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perque sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l’esperança… Humà, mes humà es un assaig veritablement filosofic, escrit amb un llenguatge tan entenedor i precís com evocador.