ESCOLA D’APRENENTS

L’educació es el substrat de la convivencia, el taller on s’assagen les formes de vida possible. Per aixo el capitalisme cognitiu s’ha pres seriosament la tasca d’assaltar tots els seus camps: l’educació formal i la informal, els recursos, les eines i les metodologies. La presencialitat i la virtualitat. La infància i la formació al llarg de tota la vida. L’educació no nomes es un gran negoci. És un camp de batalla on la societat reparteix, de manera desigual, els seus futurs. Diuen els pedagogs que cal canviar-ho tot, perque el món ha canviat per sempre. Aquesta afirmació amaga les preguntes que ens fan mes por: de que serveix saber quan no sabem com viure? Per que aprendre quan no podem imaginar el futur? Aquestes preguntes són el mirall on no ens volem mirar. Ens fa vergonya no tenir respostes i sempre es mes fàcil disparar contra mestres i educadors. Com volem ser educats? Aquesta es la pregunta que una societat que es vulgui mirar a la cara hauria d’atrevir-se a compartir. Ens implica a tots. Tots som aprenents al taller on s’assagen les formes de vida possible. Educar no es aplicar un programa. Educar es l’art d’acollir l’existencia, elaborar la consciencia i disputar els futurs. Dins i fora de les escoles, l’educació es una invitació: la invitació a prendre el risc d’aprendre junts, contra les servituds del propi temps.