DELS DRETS A LES LLIBERTATS

L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, un esdeveniment marcat per la recent incorporació de joves que, a més de la reivindicació sexual, es troben vinculats a moviments socials reivindicatius de l’esquerra radical. Uns anys on entra en escena la sida, una pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual. L’any 1987 una parella de gais de Vic reclama el dret al matrimoni, i el 1991 es produeix a Barcelona el tràgic assasinat de la transsexual Sònia. Cinc anys després l’Ajuntament de Sitges es dedica a fitxar gais que passegen per la platja. Aquests fets no pertanyen a l’època “fosca” de la dictadura: han succeït i s’han denunciat en ple “període democràtic”. Aquest llibre aborda la història política del moviment GLT a Catalunya i, específicament, del FAGC, i dona prioritat a les veus de les persones que van viure aquests fets per sobre de la cronologia rigorosa. Una aposta motivada per la situació autocomplaent del miratge democràtic respecte de la temàtica GLT, on aparentment tot s’ha assolit “naturalment” i on només fan falta els últims detalls perquè tot quedi arreglat dins de la modèlica família rosa. L’absorció institucional del moviment gai ha portat a la presència d’una forma hegemònica de comprensió d’aquest basada en el consumisme i en el model de família nuclear, comprensió que es difon cons-tantment en els mitjans de comunicació de gran tiratge. Aquesta obra posa de manifest com, durant aquest període, s’ha produït un intens i productiu activisme polític que s’ha traduït en una particular manera de treballar que s’expressa en la forma i el contingut de les activitats reivindicatives a Catalunya. Un activisme que no s’ha quedat atrapat en el llenguatge dels drets oferts i que mira a un futur de llibertat