ARRELS SOTERRADES

Per a mi, l’escriptura sempre ha sigut una amiga que escoltava pacientment tot el que bullia ben dins de mi. Ja de ben xicoteta, passava les hores inventant-me històries mentre imaginava que jo n’era una de les protagonistes. Alguns relats es van perdre entre les teranyines d’algun calaix oblidat; altres encara m’acompanyen en silenci esperant el moment d’esdevindre lletres ordenades acollides per l’oloreta que emana de les pàgines d’un llibre imprés, amb la il·lusió que algun dia arriben al més interior dels lectors, fent-los reflexionar i sentir sobre les realitats que aquesta societat s’esforça a invisibilitzar…