A VOLTES EM SENT MENUDA

La protagonista d’aquest àlbum, que no té nom, se sent molt menuda. No per ser una xiqueta xicoteta, sinó perquè sovint la sobrepassen les coses que veu i que sent, des de l’infinit o les lectures inabastables fins a la por de les ombres que apareixen a la seua habitació a les nits. Però un dia s’adona que sentir-se xicoteta és normal, però que moltes accions petites sumades es converteixen en coses grans. A més a més, comença a mirar les coses d’una altra manera i veu que les persones del seu entorn (joves o majors, de la família o del veïnat) fan coses grans.