Paulita Pappel, autora de Sin sexo no hay feminismo. Un Manifiesto proporno, treballa com a cineasta, productora i emprenedora del porno feminista.

La presentació té lloc dissabte 7 de març de 2026 a les 12 h.

Sinopsi:

La pornografia pot ser una eina d’emancipació, un lloc segur per a l’autodescobriment sexual. Si el porno deixara d’estar relegat als marges de la societat, seria possible un canvi cultural amb el qual podríem crear un espai per a la diversitat i la igualtat. Paulita Pappel ens mostra com podem alliberar-nos de la vergonya interioritzada i viure una sexualitat més lliure.

El llibre Sin sexo no hay feminismo. Un manifiesto proporno (Bellaterra, 2025) ens pot ajudar a desprendre’ns de les pors associades a la sexualitat. És una proposta per a crear llocs en els quals la diversitat tinga espai per a florir i puguem viure una sexualitat autodeterminada. El porno pot ser el camí que ens ajude a entendre’ns millor, a descobrir el que realment volem i com podem aconseguir-lo.

Sobre l’autora

Paulita Pappel

Cineasta, productora i emprenedora del porno feminista. Nascuda a Madrid, es va traslladar a Berlín per a viure la seua sexualitat amb llibertat, explorant des de molt jove l’encreuament entre desig, representació i política. Mentre estudiava literatura, va començar a actuar en pel·lícules porno, la qual cosa li va permetre finançar una vida hedonista, però també redefinir la seua relació amb el cos, el plaer i el poder. Hui treballa principalment darrere de la càmera com a directora i productora.

És fundadora de Lustery, una plataforma de porno amateur ètic protagonitzat per parelles reals, i de l’estudi de cinema hardcore HardWerk, on les fantasies de grup es converteixen en pel·lícules acuradament produïdes amb una mirada artística. Forma part de l’equip de curadoria del Pornfilmfestival Berlin, que actualment també codirigeix.

És ponent TEDx i una de les veus més visibles a Europa en defensa d’una cultura sexual positiva basada en el consentiment. En el seu treball, combina rigor artístic, activisme i una visió profundament política del plaer, convençuda que la representació del sexe en el cinema pot transformar imaginaris i ampliar llibertats.