El Patronato de Protección a la Mujer va ser una institució franquista que va controlar i oprimir les dones fora de norma des del 1941 fins l’any 1985. Inicialment pensat per a la repressió de les treballadores sexuals, finalment va dedicar-se també a controlar les dones embarassades fora del matrimoni, les rebels, les neurodivergents i les dissidents sexuals.
Les periodistes María Palau i Marta García l’han estudiat a fons en Indignas hijas de su patria (Alfons el Magnànim, 2023) i ens el presentaran amb la supervivent del Patronato Pilar Dasí. Moderarà la conversa la també periodista d’ÀPunt Ràdio Elena Tamarit.
El Patronato de Protección a la Mujer va ser un organisme, creat en 1941 i dissolt en 1985, que va perseguir «la dignificación moral de la mujer» amb l’objectiu –almenys sobre el paper– de controlar i eliminar l’exercici de la prostitució clandestina de menors d’edat. No obstant això, es va erigir com un sistema de control patriarcal sobre la població femenina que va tractar d’imposar un arquetip homologat de dona regit per la decència, la pudícia i la castedat. Sota l’ull vigilant dels ordes religiosos femenins, milers de dones van ser tancades en reformatoris, convertits en espais de tortura, repressió i càstig per a redimir-les dels seus pecats.
Aquesta és la història del naixement d’una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un ferri control sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que es van atrevir a qüestionar les rígides normes de moralitat que els van ser imposades. Però també és la història d’un organisme que va aconseguir sobreviure a la mort del dictador i va allargar l’agonia de moltes joves fins a ben entrada la democràcia. I, desgraciadament, és una de les històries de la nostra memòria més desconegudes en l’actualitat.
Sinopsi del llibre Indignas hijas de su patria
Si voleu saber més sobre aquesta institució repressiva que es va mantindre fins ben entrada la Transició, hi ha recursos molt potents que en parlen:
📙La periodista i membre de Pikara Andrea Momoitio ens va apropar la història de la primera vaga de treballadores sexuals, íntimament relacionada amb la repressió del Patronato, al seu llibre Lunática
🎙️El pòdcast De eso no se habla d’Isabel Cadenas Cañón li dedica un cicle d’episodis anomenat LUNÁTICAS, que han elaborat juntament amb Producciones del KO (productora de l’editorial Libros del KO, que va editar Lunática)
📘Consuelo García del Cid és una supervivent del Patronato que n’ha escrit i parlat en nombroses ocasions en articles i llibres com Las insurrectas del patronato, Ruega por nosotras o Las desterradas hijas de Eva
