Ens visita Cristina Farré per a presentar-nos el seu darrer llibre: Ho vam donar tot (Manifest Llibres, 2026)

L’acompanya en la conversa la periodista Elena Tamarit, divendres 17 d’abril de 2026 a les 19 h

Sinopsi

Des dels carrers de la Barcelona dels anys seixanta fins a l’exili, passant per la detenció i tortures a la DGSE, Dirección General de Seguridad del Estado a la Puerta del Sol o les cel·les del Penal d’Alcalá de Henares, aquest és el relat d’una dona que va viure intensament un temps marcat per la lluita, la repressió i l’esperança.

Una història de criança de dos infants en un barri obrer de Barcelona en clandestinitat. Un exili, llarg i dolorós, que la va portar a l’Algèria revolucionaria on va treballar als micròfons de la ràdio estatal i com a corresponsal –sota pseudònim– al diari Egin per més tard passar per Colòmbia –fugint de la guerra civil algeriana– i finalment un temps curt a Cuba. El retorn d’un exili a un país que ja no era el que havia conegut. Una vivència travessada per assassinats de companys, detencions, tortures, presó i exili. La força d’un sacrifici ple de tendresa.

Aquest és un viatge de cinquanta anys a través de la història viva, plena de lluita, dignitat i amor a la justícia. Una veu que vol deixar constància d’una època i d’un compromís irrenunciable. Un testimoni d’un segle revolucionari, que van des de la vivència personal als esdeveniments globals que han transformat el nostre món, on la nostra protagonista va participar.

Sobre l’autora

Cristina Farré i Agustín (Barcelona, 1948)

Nascuda dins d’una família represaliada pel franquisme, la lluita ha estat el seu impuls vital. Veu els seus estudis universitaris interromputs per la seva militància dins del PCE(i). Empresonada més d’un any a Alcalá de Henares, passa deu anys a la clandestinitat amb dues criatures. Després quasi quinze anys d’exili, la major part a Algèria on és periodista a la Radiodiffusion Télévision Algérienne i corresponsal del diari basc Egin.

Va viure dos anys a Colòmbia, on va ser professora de francès a la universitat. Retorna a finals del 95 i posteriorment crea, amb altres companyes, l’Associació ELNA, una entitat que treballa dins del sistema educatiu, acompanyant alumnes, famílies, mestres i personal no docent, on ella exerceix d’educadora emocional.

Amb seixanta-cinc anys va fer un postgrau de pedagogia sistèmica i després un màster de neurociències i intel·ligències múltiples aplicades a l’educació, a més d’una vintena de formacions no reglades. Actualment, és artesana de ceràmica i de vidre i professora de català en una associació de dones. Mare de dos fills i àvia de cinc nets grans, continua implicada en la lluita social i feminista.