Conversa amb Carles Fenollosa i Martí Domínguez

Aprofitant la publicació de Guerra, victòria, demà de Carles Fenollosa i Ingrata Pàtria de Martí Domínguez, ajuntem els autors per conversar sobre guerra civil i novel·la.

Acompanya i dinamitza Magda Simó, autora d’És naufragi.

Guerra, victòria, demà – Carles Fenollosa (Drassana, 2025)

En la veu intensa i delicada de Jesús Martorell —metge, testimoni i supervivent— es desplega la València convulsa del segle XX: la infància marcada per la mort i la pèrdua, la joventut tenyida de somnis, amistats i revolucions, i l’edat adulta atrapada en el laberint de la història.

Entre tavernes obreres i cafés literaris, la seua memòria ens guia per un temps en què el fervor dels ideals feien que tot semblara possible. 

Guerra, victòria, demà és una novel·la monumental sobre la fortalesa i la fragilitat de les conviccions, l’herència de la por i la tossuda resistència de la vida.

És la gran novel·la dels temps de la República, la Guerra Civil i l’exili de molts valencians, un viatge que s’estén des del cor de la plaça de Pellissers fins a París, Nàpols, Dachau o Buenos Aires. Com un Ulisses involuntari, el protagonista s’enfronta a un retorn quasi impossible a casa. 

Fenollosa signa una obra èpica, polièdrica i commovedora, que combina autobiografia fictícia, memòria col·lectiva i reflexions vitals, amerades amb ecos d’Homer o James Joyce.

Una narració que ens interpel·la sobre el passat per a preguntar-nos què queda de nosaltres després de tot, al final del camí, quan el demà és ja només una promesa.

Ingrata pàtria – Martí Domínguez (Proa, 2025)

Un il·lustre professor, metge reputat i rector de la universitat, és sentenciat a mort en un consell sumaríssim franquista. Entre els acusadors, figuren antics companys seus de la facultat, que no li perdonen el seu passat d’esquerres.

En aquesta novel·la, Martí Domínguez s’endinsa en les tres darreres hores de la vida d’aquest professor, en els seus dubtes i expectatives més íntims. Alhora, la novel·la es desplega com un extraordinari cant coral, on les reflexions i angoixes dels seus companys de patíbul fan de contrapunt a la veu del professor, i a les consideracions dels botxins.

Martí Domínguez aconsegueix orquestrar un relat trasbalsador sobre la vida i la mort i sobre els més obscurs abismes de la naturalesa humana, i un clam a favor de la cultura i el progrés enfront de la barbàrie.

Carles Fenollosa Laguarda (València, 1989) és investigador, professor i escriptor. 

Ha conreat l’assaig –sobretot amb la biografia Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890) (Premi València Nova d’Assaig, 2022) i Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians (2022)– i la narrativa –amb Narcís o l’onanisme (Premi Lletraferit de Novel·la, 2018) i Guerra, Victòria, Demà (Llibres de la Drassana, 2025).

També ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques d’àmbit cultural i literari com el “Quadern” del diari El País o les revistes Saó i Lletraferit, en la qual, a hores d’ara, és columnista habitual. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Martí Domínguez (Madrid, 1966)

Biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.

Col·labora setmanalment a la revista El Temps amb articles sobre ciència i literatura, i als diaris El País i La Vanguardia. Part dels seus articles han estat aplegats en els reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000).

Com a novel·lista escriu una trilogia sobre la il·lustració francesa, amb els títols Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; i El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla.

El 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seua labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 és guardonat amb el Carles Rahola d’assaig amb El somni de Lucreci.

La sega (2015), novel·la amb què guanya els premis de la Crítica Catalana, de la Crítica Serra d’Or, de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Joaquim Amat-Piniella, suposa un canvi de registre en l’obra narrativa de l’autor, que passa de les novel·les d’idees anteriors, a una novel·la que reflexiona sobre la violència i la impunitat en la llarga nit del franquisme. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Magda Simó (la Jana, 1981) és periodista i escriu des que en va aprendre.

Professionalment, s’ha especialitzat en comunicació corporativa i institucional i es dedica sobretot a l’àmbit cultural. És coautora del digital cultural A Cau de Lletra i fa la secció literària del mateix títol a la ràdio d’À Punt. Ha guanyat el VII Premi Lletraferit de Novel·la per És naufragi.

Llibres relacionats