20, 27, 28 i 29 d’octubre
Utopies, estructures populars i vincles comunitaris
SESSIONS
Div. 20 oct.|16:45h Horitzons d’utopia assolibles per a fer front a la crisi ecosocial – Yayo Herrero
Div. 27 oct.|19:00h Repensar la militància, construir des dels vincles. Lectures del llibre Militancia alegre
Diss 28 oct.|10:30h Imaginar nous mons. Narratives per a recuperar la utopia – amb Alba Capilla d’És País Valencià i Francisco Martorell, autor del llibre Contra la distopia
Diss 28 oct.|12:30h Fi de cicle. L’esgotament dels moviments post15M – amb Emmanuel Rodríguez de Traficantes de Sueños
Diss 28 oct.|16:00h Els diners en el centre. L’economia comunitària per a reproduir la vida – amb Álvaro Briales, La Villana de Vallekas
Dium 29 oct.|11:00h Pensar les estructures populars. Cap a on anem? – Taula redona amb El rogle, el CSOA l’Horta, Regularización Ya i Les Postisses
PREU: 24 € | SÒCIES 16 €
INSCRIPCIÓ ACÍ
L’entrada de la dreta i l’extrema dreta en les institucions ha posat punt i final al cicle polític que es va iniciar amb 15 M i que, posteriorment, es va traduir en l’assalt institucional d’iniciatives municipalistes i Podemos. A més d’aquesta desfeta parlamentària també podem afirmar que els moviment socials, possiblement absorbits per la via electoral però no només, no han sabut articular una alternativa sòlida per a fer front a un sistema que ens ofega cada dia més. En aquest context creiem que és necessari fer autocrítica i buscar nous camins per a generar un nou cicle polític.
D’aquesta manera el curs Què fer es presenta com una oportunitat per a repensar les nostres pràctiques, la manera de relacionar-nos o la socialització de recursos, analitzar els dispositius culturals per a pensar les lluites o rastrejar quines estructures organitzatives ens convenen per a construir el demà des d’una perspectiva comunitària.
Sobre les ponents:
Yayo Herrero és antropòloga, educadora social, enginyera tècnica agrícola i coautora de més d’una desena de llibres de relacionats amb l’ecologia social. Ha estat coordinadora estatal de Ecologistas en Acción, directora de FUHEM i ha participat en nombroses iniciatives socials en defensa dels Drets Humans i l’ecologia social. Actualment treballa a la cooperativa Garúa i és membre del Foro de Transiciones. Explica que fa poc, en una reunió, li van dir que era una catastrofista. Ella va respondre: «Tu el que vols és que jo et digui que tenim una solució per seguir vivint com estem. I això és impossible». (de la sinopsi de Sembra llibres)
Francisco Martorell Campos és doctor en Filosofia per la Universitat de València. La seua llarga trajectòria investigadora entorn del fenomen utòpic, plasmada en desenes d’articles i participacions en congressos, antologies i projectes d’investigació, va cristal·litzar en 2015 amb la tesi Transformaciones de la utopía y la distopía en la posmodernidad, guardonada en 2017 amb el premi extraordinari de doctorat. En 2019 va publicar Soñar de otro modo. Cómo perdimos la utopía y de qué forma recuperarla, assaig que va cridar l’atenció de nombrosos mitjans i que li va permetre difondre el seu treball a un públic més ampli. Contra la distopía (2021) és el segon llibre d’un dels majors referents espanyols en l’àmbit dels Estudis Utòpics, disciplina que exerceix amb una clara vocació activista que es recolza en l’anàlisi rigorosa dels textos i els contextos.
Alba Capilla és docent i dissenyadora d’animació. Entre els seus treballs, destaca l’interès per el surrealisme i la ciència ficció, amb curtmetratges com Mecànico i Ámome. Forma part de l’associació És País Valencià.
Emmanuel Rodríguez: Llicenciat en Sociologia per la UNED i doctor en Història per la Universitat Complutense de Madrid. Autor del llibre El gobierno imposible; trabajo y fronteras en las metrópolis de la abundancia [2003] i coautor de Fin de ciclo. Financiarización, territorio y sociedad de propietarios en la onda larga del capitalismo hispano (1959-2010) [2010], tots dos editats per Traficantes de Sueños, un projecte de llibreria associativa, distribuïdora alternativa, editorial militant i espai de trobada del qual forma part com a coordinador d’edicions. És també cofundador de la Universidad Nómada i participa activament dins de la galàxia dels col·lectius polítics autònoms de l’Estat espanyol. Forma part de la Fundació dels Comuns i de l’Observatorio Metropolitano de Madrid, espai en el qual ha desenvolupat bona part de la seua labor de recerca.
Álvaro Briales (1984) és militant, investigador i professor de sociologia en la Universitat Complutense de Madrid. Els seus interessos i publicacions se centren en la sociologia de la desocupació i el treball, la teoria crítica del capitalisme, els temps socials i les seues relacions amb les perspectives feministes. Actualment milita al Centre Social La Vilana de Vallekas, el sindicat CGT i en la xarxa de la Fundació dels Comuns.
El Rogle és una cooperativa valenciana, conformada en 2015, que treballa, fonamentalment, en els camps del dret, la investigació social, la consultoria i la mediació. L’elecció de la fórmula cooperativa no és casual, El Rogle posa en el centre valors cooperatius com l’adhesió voluntària, el funcionament democràtic, la participació econòmica de les persones sòcies o la voluntat de produir efectes positius i transformadors en el seu entorn. D’una manera convergent, El Rogle també fa seus i promulga els principis de l’economia social i solidària, tant “cap a dins”, en la forma que es té d’organitzar i desenvolupar l’empresa, com “cap a fora”, quant als impactes dels treballs duts a terme.
Regularización Ya és un moviment estatal format per col·lectius i organitzacions de persones migrants i racialitzades autoorganitzades políticament entorn de l’exigència dels nostres drets socials, polítics i econòmics dins del regne espanyol. Vam nàixer amb un objectiu clar: escriure la nostra pròpia història per a construir una societat més justa dins del territori i de la fortalesa europea.
Les Postisses. Grup de Danses Populars i Combatives és un grup obert autogestionat que va començar al desembre de 2020 al CSOA L’Horta del barri de Benimaclet. Esta colla de mamarratxis naix per aprendre i gaudir les danses populars valencianes i d’altres llocs. S’organitzen com un espai obert d’aprenentatge cooperatiu, inclusiu amb tots els nivells, sense intercanvi econòmic i sense rols de gènere. Busquen ser un entorn segur per a tots els cossos i identitats. Les Postisses s’articulen com un projecte combatiu de danses populars des d’una subversió que pretén ser transfeminista, anticapitalista i antiracista. Caminen des de la dissidència LGTBIQ+, neurodivergent, anticapacitista i antigrassofòbica. Ballen posant en el centre els afectes i les afinitats. Per això, estableixen aliances amb el Cor Revolucionari del BSOA La Caixeta i amb la Rondalla de la Iniciativa La Dàhlia.
El Centre Social Okupat i Anarquista l’Horta és un espai alliberat obert al barri que va nàixer amb la voluntat de donar cabuda als col·lectius i associacions de Benimaclet i de la ciutat de València. Des de fa 11 anys al CSOA l’Horta s’ofereixen activitats de tot tipus, la majoria social, cultural i educatiu, sempre gratuïtes i gestionades des de l’autogestió. La importància radica en el procés de creació, l’aprenentatge i recuperació de sabers populars; en l’impacte en l’entorn i en una mateixa; i en el seu potencial transformador teixint xarxes veïnals. La seua radicalitat en aquest punt dins i fora de l’Horta conflictua amb el sistema i la seua societat estatal, capitalista i heteropatriarcal. Es declaren obertament antifeixistes, feministes, antiracistes i anticapitalistes. L’Horta engloba multitud d’alternatives, amb visions diverses que enriqueixen l’espai, l’heterogeneïtat de les persones que l’integren dona lloc a un gran ventall de projectes vius.
