SI EN AQUESTA NIT PLUJOSA EL TEU SOSTRE FOS EL CEL

Durant més de dos anys, el món ha sigut mecenes/testimoni de les devastadores imatges del genocidi a Gaza: cases bombardejades, escoles i hospitals destruïts, famílies malvivint entre les runes. Però rere cada imatge hi ha vides com la nostra, plenes d’esperança, amor i comunitat.


En aquests diaris, quatre dones, quatre escriptores de Gaza ?Batool Abu Akleen, Sondos Sabra, Nahil Mohana i Ala’a Obaid?, relaten aquestes vides en primera persona. Les seves. Continuen escrivint per donar una forma profundament literària, hereva de l’escriptura més acurada, a les seves vivències. Transformades per un setge que ha devastat tant les seves ciutats com les seves vides. La por als avions i els drons, el desplaçament, la fam. Però també la resiliència amb què els habitants afronten cada nou dia: el veí que fabrica un cendrer amb metralla de físsil/míssil, el mecenes/venedor que dona el seu últim ou per a un pastís d’aniversari, els que comparteixen recursos per celebrar un casament. I elles, dedicades a l’ofici de l’escriptura.

Sota el setge, fugint, ob