AIXÒ ÉS LA TERRA, AIXÒ ÉS EL CEL, PARLO DE MEMÒRIA

Els poemes d’aquest llibre són l’intent de trobar una veu tan etèria com arrelada. Escrits en indrets tan diversos com el Maresme, la Safor o l’Illa Elefant, a l’Antàrtida, exploren la paraula com qui explora el paisatge, la terra. El poeta troba, en tots dos casos, una veu que dura i que es concentra en unes paraules que s’escapaven, perquè les paraules arriba que són veu de tothom i no són veu de ningú.