VICENT VENTURA. UNA VIDA PER LA LLIBERTAT

A través d’una llarga introducció, un àlbum de fotos de més de cinquanta pàgines i una extensa relació d’articles, l’autor de llibre reconstruïx la memòria fotogràfica del periodista i polític valencià (Castelló de la Plana, 1924 – València, 1998). Pérez Moragón complix així amb «el deure civil de memòria» cap a un valencià especialment «memorable per una dedicació llarga i sense recompensa a la modernització cultural, social i econòmica del país, la plena recuperació de l’ús social del valencià, la instauració d’un règim de llibertats a Espanya, la construcció d’un sistema europeu democràtic i pacífic i, en definitiva, a bastir una sèrie d’esperances que tenen ara plena vigència», expressa Pérez Moragón en la introducció.

Això no obstant, la intenció de l’autor no és fer exactament un recorregut per la vida de Ventura, encara que es completa amb una cronologia una mica detallada. «He obert el llibre amb unes anotacions documentades en què no falten apreciacions personals meues, més pròpies d’una interpretació que d’una biografia estricta», indica l’estudiós d’un dels fundadors del Partit Socialista del País València, i també impulsor de Publipress, l’empresa que innovaria en gran mesura els llenguatges publicitaris a València i que va reservar un espai per a la creació de revistes o diaris en valencià.

Els escenaris d’una vida

L’àlbum de fotos, construït a partir de documents i fotografies que conservava la neboda de Ventura, Anna Aguilar Ventura, està organitzat en quatre capítols d’imatges amb textos introductoris. «Amb les imatges he pretés contextualitzar la narració posant-hi escenaris», explica l’autor. El primer capítol està dedicat a la família. «En la vida de Vicent Ventura, el cercle familiar, més o menys gran, tingué sempre una influència decisiva», recorda Pérez Moragón. El segon capítol repassa l’activitat professional de Ventura, el lector trobarà fotografies dels seus inicis com a aprenent en la Unión Naval de Levante, del seu pas per les redaccions de les publicacions del Movimiento, com ara Jornada, Levante, Mediterráneo i Ràdio Nacional de València, i de la posada en marxa de Publipress. Les amistats és el nom del tercer capítol de l’àlbum fotogràfic seleccionat per l’autor. «Els seus amics, digué en moltes ocasions Ventura, foren les seues universitats. Els amics li alimentaren la insaciable curiositat intel·lectual, pròpia de l’autodidacta forçat que havia estat i fou sempre», remarca l’autor de llibre. Hi apareixen fotografies amb Joan Fuster, Josep Pla, Josep Espasa, Josep Iborra, Josep Lluís Bausset, Andreu Alfaro, Doro Balaguer, Manuel Sanchis Guarner i Xavier Marco, entre altres. L’últim capítol mostra instantànies de la seua trajectòria política, que Pérez Moragón resumix com «de clara i permanent arrel ètica i de solidaritat amb les classes desvalgudes, que li costà disgustos, persecucions i diners».

En les últimes pàgines, el lector trobarà una llarga relació dels articles periodístics signats per Vicent Ventura —des dels anys seixanta fins als noranta del segle passat— que es conserven en el conjunt d’arxivadors que formen el fons documental donat per Anna Aguilar a la Biblioteca Valenciana la tardor del 2023. Els articles seleccionats pertanyen, principalment, a les capçaleres de l’Avui, Canigó, Cartelera Turia, Cuadernos para el Diálogo, Diario 16, Diario de Valencia, El País, Hoja del Lunes, La Vanguardia Española, Levante, L’Espill, Noticias al Día i Valencia Fruits.