ODI

L’odi. Brut. Incòmode. Persistent. Poques emocions són tan reprimides i tan poderoses alhora com l’odi. Ens han ensenyat a témer-lo, a reprimir-lo, a disfressar-lo de resignació o de culpa. Però, què passaria si el miréssim de cara? I si l’odi pogués ser també un motor de transformació radical?

En aquest assaig trencador, Seyda Kurt explora l’odi com a sentiment polític, amb un potencial resistent que qüestiona l’ordre establert. L’autora s’endinsa en la seva genealogia filosòfica, en les seves formes múltiples —de l’autoodi imposat a les expressions col·lectives de ràbia— i en com s’ha negat o criminalitzat en determinats cossos i col·lectius.

Amb una escriptura lúcida i provocadora, Kurt trenca amb la narrativa que associa l’odi únicament a la irracionalitat o la barbàrie, i reivindica el dret a odiar com a resposta legítima a la violència estructural i com a gest de cura i justícia. Un odi que no destrueix per destruir, sinó que sacseja, incomoda, revela i, potser, ens obre la porta a mons més habitables.

“L’odi compartit, col·lectivitzat i organitzat, en conjunció amb un horitzó esperançador, sovint és l’espurna que trenca la resignació i el consens imposat, posant en
marxa processos de transformació radical.”

Proyecto UNA