EL POBLE ÉS QUI MÉS ORDENA

Anys seixanta. José, un jove dels afores de Lisboa, és testimonidels darrers anys de lÆEstado Novo: veu els pares dels seus amics partir a la guerra a lÆÀfrica, col·labora amb les víctimes de les terribles inundacions del 1967 i entra en contacte amb idees polítiques i intel·lectuals, llibres, música i pel·lícules procedents de fora del país, sovint de forma clandestina. Segons madura, observarà el desplegament de la lluita antifeixista, per. també el de lÆopressió, aprendrà quin paper té la música dÆintervenció, viurà el festival Vilar de Mouros i, per fi, la caiguda del règim el 1974. Després del 25 dÆabril, sÆunirà als grups polítics més actius, sectors de lÆesquerra militar, personificant el radicalisme, la desobediència i lÆintervencionisme revolucionari que van caracteritzar aquell període. Aquesta obra, per., és una ficció: els indrets, les persones i les situacions que apareixen aquí són imaginats. SÆinspira, aix. sí, en homes i dones que, en el seu esforç per canviar el món, es van transformar a si mateixos. Aquest c.mic, creat a quatre mans, parteix dÆuna premissa: «Totes les revolucions són imposs