Amb el periodista Oriol Andrés, que va treballar des del Líban per a TV3, La Directa o Cadena Ser, posem en valor la riquesa del moviment no-violent de resistència a Síria amb motiu de la presentació del seu llibre.
L’onada d’esperança que va recórrer diferents països àrabs el 2011 va arribar també a Síria, on grups d’homes i dones van plantar cara al règim d’al-Assad amb protestes no-violentes. La resposta del govern a les revoltes pacífiques va ser estendre el terror entre la ciutadania. Esclafar-la. S’hi van esmerçar a fons, fins a devastar el país.
A mesura que avançava la guerra civil sorgien més grups armats per silenciar la revolució i fer-se amb el control de ciutats i regions. Molts dels protagonistes d’aquelles revoltes pacífiques van ser assassinats, van abandonar el seu territori o van desaparèixer, devorats per la pinça que conformaven el règim i els gihadistes, entre els quals, Estat Islàmic.
Parlem d’aquest moviment no només en passat sinó també en present i és que són molts els que, ja siga des del propi país o a l’exili, encara lluiten per la rendició de comptes, la veritat i la reparació. Per construir una Síria oberta, lliure, tolerant, justa i sense violències que a dia de hui, malauradament, encara queda massa lluny.
Sobre l’autor:
Oriol Andrés Gallart (Barcelona, 1982) és periodista i realitzador de documentals, amb la mirada posada en les vulneracions dels Drets Humans, els moviments socials així com els conflictes i la pau. Des de fa més d’una dècada cobreix el Pròxim Orient, i ha viscut bona part d’aquest temps a Beirut (Líban). Ha treballat dins l’equip de TV3 a la regió i també com a corresponsal de la Cadena SER, cobrint alguns dels esdeveniments històrics recents a països com el Líban, Síria, l’Iraq, Turquia, Palestina o Israel. És membre fundador del Col·lectiu de periodistes Contrast i cooperativista a la Directa.