PAGESOS I SENYORS

Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L’arada i l’espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l’exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d’humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l’acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l’alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple