LONGITUD DE L’AIRE

“Un volum on la mesura és un tema central, i on l’àmbit de significació
d’aquesta paraula abasta tots els marcs de referència. Hi ha
la voluntat de càlcul, de definir la magnitud que pondera l’abstracte
i, al mateix temps, prudència, contenció, i un cert pragmatisme
estoic del jo poètic que queda reflectit tant en la forma de dir com
en el tipus de pensament que s’infereix del discurs. I és que hi ha
una cosa que no podem perdre de vista: allò que computa aquest
poemari no és estable. El càlcul longitudinal no s’esdevé al llarg dels
dos punts extrems d’una cosa immòbil, ans al contrari, mesuren la
variació de cada cop d’aire, tant si aquesta es produeix en forma
d’ona sonora com si ho fa en la forma silenciosa de la respiració”.
(Del pròleg d’Àngels Marzo) .