NOSALTRES, ELS SENSE NOM

De pistoler a ministre de la República: les memories de García Oliver, un retrat viu de l’anarquisme a Catalunya De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal i l’anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d’Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 – Guadalajara, Mexic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que avui sigui un home oblidat o, mes precisament, bandejat de la memoria oficial. A diferencia de Salvador Seguí, Federica Montseny o d’altres figures de l’anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du a el seu nom. Nomes el recorda una discreta placa a prop del lloc on va neixer, potser perque, com afirma Xavier Diez en el proleg a aquesta edició de les mítiques memories de l’anarquista, “un cop mort continua sent tan polemic com quan era viu”. Garcia Oliver, efectivament, mai no va ser una figura comoda. Ni quan es va convertir en un dels líders naturals del moviment llibertari, ni quan, despres de la mort de Franco es va especular sobre el seu retorn. Nosaltres, els sense nom són unes memories fascinants, tant per la trajectoria humana del seu protagonista com per l