MENYS VIVIDORS, MÉS FEINA!

Any 1975. El dictador feia les darreres. Els treballadors es mobilitzaven massivament. Les vagues sorgien arreu. Els obrers sense feina, els aturats, s’organitzaven en assemblees multitudinàries. La ruptura amb el règim era a tocar. L’estaca estava a punt de caure i tots estiraven des d’allà on podien. Però els anys passaren, el règim canvià sense canviar tant i els aturats es comptaven a milers. Per això, després de les primeres assembles d’aturats de 1975 al 1977, es posaren en marxa noves organitzacions de treballadors en atur. Consciència de classe, assemblea, acció directa i mobilització constant varen ser els ingredients d’una lluita dura i sostinguda protagonitzada per organitzacions com l’Assemblea d’Aturats i la Sapiència o els gitanos de Son Banya des de 1978.nnL’any 1981 la Transició es donava per acabada. Gente del Pueblo gairebé ja no sonava per la ràdio, però encara quedaven desenes de milers de persones que no trobaven feina i eren relegades a la pobresa. Moltes d’elles seguien organitzades i reclamaven «menys vividors, més feina!».