14,00  iva inclòs

Un esforç més | Un esfuerzo más

SKU: 9788472906327 Categories: , ,

En estoc

Detalls del producte

1. Un esforç més per a travessar aquest impasse en el que ens trobem. El que és políticament factible no canvia res, i les accions que podrien portar canvis realment significatius són, de moment, políticament impensables. Existeix un tall entre el destí personal i el destí col·lectiu. I, tanmateix, la gent surt al carrer en milers de ciutats d’Europa, del nord d’Àfrica, del continent americà per a cridar que “no ens representen”, que “no som mercaderies en mans de polítics ni de banquers”, entre tantes altres noves expressions d’una insubmissió política mundial. Hem “après la força del nombre i la implacable eficàcia d’un No just, compacte i unànime” (Pere Quart). La intel·ligència col·lectiva ha descobert que atacar el subsistema polític regit pel codi de la representació era el més eficaç per a subvertir la realitat. Fi de la delegació. Els pensadors conservadors, de dreta i d’esquerra, tremolen i, tal com van fer en els anys setanta, parlen d’”un creixement exagerat de les demandes socials”, d’una “sobrecàrrega de participació”. No han entès quelcom molt més senzill: en l’actualitat, i com a efecte del desbocament del capital, tot@s som potencialment antisistema.

2. Un esforç més per a què aquest despertar, per a què aquestes noves formes de politització es mostrin en el que veritablement són. Avui la vida, la pròpia vida, s’ha convertit tant en un desafiament com en un problema comú. Cal evitar les velles dualitats paralitzants militants/no-militants, reforma/revolució… El despertar del que parlen les places no és una presa de consciència, sinó l’expressió d’un malestar que contagia la seva ràbia i, alhora, el seu desig de transformació. El poder va creure durant molt de temps que la indiferència havia dissolt els conflictes socials i que la precarització ens havia fet més covards. Però la desesperació treballa en silenci. Avui s’ha obert un buit poblat de cossos que volen viure i que estan aprenent a expressar-ho políticament. Necessitem un esforç més per a poder sostenir la paraula presa, per a mantenir obert el buit que es produeix en l’estómac quan un deixa de tenir por. El mateix buit que es va produir a les places quan en absència d’identitats (sigles, banderes…) la gent va començar a prendre la dignitat amb les seves mans i a construir allò que roman per sempre.

Autoria

Diverses autores

Diversos autors.

Espai en Blanc es un la apuesta colectiva de un grupo de personas que se proponen hacer de nuevo apasionante el pensamiento. Es decir, abrir un agujero en la realidad que no se defina por lo que ya sabe sino por lo que no sabe. Este agujero se abre en una brecha entre el activismo y la academia, el discurso y la acción, las ideas y la experimentación. Por eso es una apuesta a la vez filosófica y política.