19,00  iva inclòs

Movimientos e instituciones y la calidad de la democracia. Análisis de casos en América Latina y la Unión Europea

SKU: 9788499213101 Categories: , ,

En estoc

Descripció

Els moviments sociopolítics han sigut un dels factors centrals de canvi social, polític-institucional i cultural en els processos de modernització i desenvolupament del capitalisme en els últims 200 anys, en la història del que es denomina Occident. Durant períodes relativament breus, els cicles de protesta i els moviments han acumulat un enorme poder. A voltes han sigut reprimits, a voltes han produït la base sociopolítica per a canvis revolucionaris. La literatura predominant sobre la dinàmica contradictòria entre moviments i institucions ha emfatitzat l’anàlisi de l’origen dels moviments, els seus múltiples i variades relacions conflictives, la seua evolució, repressió i/o impacte sociopolític i institucional, i la conclusió que inexorablement vénen absorbits en formes més institucionals de fer política. La coneguda tesi de Max Weber sobre la rutinització del carisma sembla proporcionar el marc conceptual predominant de l’anàlisi de l’evolució de tals moviments.
La present obra adopta una conceptualització alternativa: els moviments no són necessàriament interpretats com a estat d’excepció de l’acció política, sinó com a forma normal d’expressar identitats, defensar interessos i establir relacions conflictives amb forces opositores, fins a, en els casos de major èxit, la conquesta del poder de l’Estat, penetrant i forjant les seues institucions i establint amb la societat relaciones particularistes, patrimonials i de divisió entre amics i enemics del moviment en el poder.
Amb aquesta base conceptual, el text aborda la problemàtica de la qualitat de la democràcia com a forma de govern en un sentit ampli, i la seua relació amb la dinàmica contradictòria i antagònica entre moviments i institucions. S’analitzen casos específics de diversos països per part de destacats especialistes llatinoamericans, que permeten prendre el pols actual en un temps especialment complex. S’aprofundeix en exemples des d’Argentina, Bolívia, Equador, Xile, Mèxic, Perú i Espanya. En aquesta anàlisi, es planteja la hipòtesi que, quan preval la política dels moviments com a forma normal de fer política, el poder personal del capdavanter està per sobre del poder institucional de l’Estat; les relacions Estat-societat es caracteritzen per la seua escassa institucionalització i particularisme, i la qualitat de la democràcia es veu afectada negativament per la concentració del poder, l’alta polarització política, l’absència de mecanismes institucionals de regulació del conflicte i la feble possibilitat de representació de la pluralitat d’interessos de la societat.
El present text tributa a la fundació de la xarxa eurolatinoamericana DEMOPOL sobre gobernança democràtica i polítiques públiques a Amèrica Llatina, el Carib i la Unió Europea, sorgida del projecte ALFA III de la Comissió Europea denominat VertebrALCUE.

Autoria

Giorgio Alberti

Es va graduar a la Università di Firenze en Ciències Polítiques (1963). Va estudiar també a Cornell University (USA), on va obtenir un MA en Sociologia (1966) i un Ph. D. a Organizational Behavior (1970). Ha estat professor de la Universitat de Bologna entre 1975 i 1998 i professor visitant en el Bologna Center de la Johns Hopkins University (1978-1995), a la Columbia University (New York, 1984) i Cornell (1986). Els seus interessos principals són els problemes del desenvolupament polític a l'Amèrica Llatina. Actualment coordina un projecte sobre Mapes Industrials a l'Amèrica Llatina, patrocinat per la Fundació EU-LAC

José Luis Villena Higueras

Doctor en Educació, és professor de la Universitat de Granada, i pertany al Centre d'Iniciatives de Cooperació al Desenvolupament (CICODE) de la mateixa institució. A Amèrica Llatina, ha estat professor en universitats del Perú, Costa Rica, El Salvador, Mèxic, Cuba, etc. Ha coordinat acadèmicament o ha estat investigador a 38 projectes, alguns d'ells de la UE de les convocatòries ALFA, Sòcrates, Leonardo da Vinci, Interreg III o External Cooperation Windows. Ha publicat nombroses aportacions sobre universitat i l'espai ALCUE.