20,00  iva inclòs

Memorias de un cineasta bolchevique

SKU: 9788493832759 Categories: , , Etiqueta:

Fora d'estoc

Descripció

Dziga Vertov, un dels creadors més importants de l’avantguarda cinematogràfica, va ser un dels primers cineastes russos a usar tècniques d’animació i desenvolupar certs principis fonamentals del muntatge en el cinema. Per a Vertov el muntatge és l’ànima de la pel·lícula, el motor de la seua estètica i del seu sentit. La seua teoria del Kino-Pravda (Cinema-Veritat), va inspirar futures teories i pràctiques en una àrea fonamental del cinema: el contacte directe de l’ull de la càmera amb l’esdeveniment filmat, la vertadera realitat, al contrari de la ficció, que necessita del plató. A diferència de Eisenstein, per a ell la idea ho determina tot; no escapa al moviment de la Història i és expressió d’un ideal humanista que es dinamitza en la construcció d’una societat justa.En els anys seixanta, el Grup Dziga Vertov de Jean-Luc Godard  va subvertir la representació cinematogràfica i la manera de producció dels films. No bastava amb portar la política al cinema sinó que havia de replantejar-se la funció significant del mitjà. Els guions continguts en aquest volum permeten situar amb precisió les proposicions polítiques i cinematogràfiques del Grup.

Inclou tres guions de Jean-Luc Godard: Vent de l’Est, Pravda i Lluites en Itàlia

Comentari

Autoria

Dizga Vertov

Bialystok, 1896 - Moscú, 1954 Artista fecundo y teórico contradictorio, de enorme influencia sobre sus contemporáneos Eisenstein y Pudovkin en el desarrollo del documental soviético y en movimientos posteriores como la escuela de Grierson en Londres y el cinéma vérité francés. Es considerado el padre del documental moderno. En 1922 lanza el manifiesto Kino-Glad (Cine-Ojo), donde plantea sus teorías sobre la cámara como instrumento ideal para registrar la realidad. Firme adversario del cine artístico, defiende la vida captada de improviso, lo que plasmó en obras como Cine-ojo (1924), ¡Adelante, Soviet! (1926), La sexta parte del mundo (1926) y Tres cantos sobre Lenin (1934). Wikipedia