Descripció

Som memòria. El que som i el que sabem està teixit amb els fils del record i de la memòria. Som el que sabem però potser només sabem qui som quan ens acostem al sofriment i a les emocions d’aqueixes dones i d’aqueixos homes –absents i invisibles– que al llarg de la convulsa història de la humanitat han patit les mil i una formes possibles de la injustícia, de la tirania i de la violència. Per açò, en nom del futur no cap l’oblit d’un passat i d’un present tan imperfectes (guerres, violacions, genocidis, dictadures…) ni el foment d’una amnèsia col·lectiva que menysprea el valor de la memòria col·lectiva i segueix llançant a les víctimes de la barbàrie a les fosses de l’oblit. D’acord amb el consell feminista de fer visible l’invisible, urgeix mirar el món amb els ulls dels oblidats i d’els qui van nàixer per a perdre i vindicar el dret a la memòria com un deure justícia amb les víctimes de tantes impostures, de tants silencis, de tantes desigualtats, de tants exilis, de tantes presons i de tantes morts. Per aquest motiu educar en la memòria de la barbàrie humana constituïsca un deure ineludible de l’educació democràtica.