28,00  iva inclòs

La horda de oro (1968-1977). La gran ola revolucionaria y creativa, política y existencial

SKU: 9788496453135 Categories: , ,

En estoc

Detalls del producte

Anys de plom. Cossos separats. Estralls per part de l’Estat. Subversió, Repressió. Terrorisme. Excepció… ; o per contra, els anys més bells de les nostres vides. Transformació radical de la vida quotidiana. Utopia. Necessitat de comunisme. Revolució sexual. Lluita armada. Etc. I àdhuc més. Món Beat. Hippies. Situacionistes. Moviment estudiantil. Poder obrer. Lluita contínua. Maoistws. Consellistes. Anarquistes. Autònoms… Darrere de totes aquestes definicions, la vida de milers, de centenars de milers d’individus durant dues dècades, que van excavar fins als fonaments dels pilars aparentment immutables de la societat italiana. Després d’aquella enorme i profunda experiència col·lectiva, res pot ser considerat com abans.

Autoria

Nanni Ballestrini

Artista visual, poeta i escriptor italià adscrit al moviment de la neoavanguardia italianaque va donar lloc al col·lectiu d’escriptors anomenat Gruppo 63 juntament amb autors de la talla d’Umberto Eco. De 1962 a 1972, passa a treballar per Feltrinelli, qui va ser el fundador d’una de les editorials més importants d’Itàlia. Politicament, al 1968 és co-fundador de l’organització d’esquerres, Potere Operaio, el 1976 dona suport a l’àrea de l’Autonomia. El 1976 és acusat per l’estat italià de ser membre de les Brigate Rosse i s’exilia primer a París i més tard a Alemanya. És conegut per les seves obres vinculades a les mobilitzacions obreres de finals dels 60 i dels 70. Arrenca amb la seva primera novel·la Ho volem tot (1971) on explica les lluites i conflictes succeïts a la fàbrica de la FIAT. Després d’aquest éxit, escriu La Violència Il·lustrada (1976), sobre com es desenvolupa la violència en aquells temps convulsos. Més tard, escriu el clàssic dels moviments polítics i socials Els Invisibles (1987), un monument literari a la generació del 77, on els protagonistes són les ocupacions de cases, la creació de ràdios lliures, les lluites obreres i la repressió de l’estat. Més tard escriu Els Furiosos (1994), sobre els tifosi del AC Milan, L’Editor, sobre la mort en combat del seu editor Giangiacomo Feltrinelli, junt amb Primo Moroni escriu L’Horda d’Or (1988), una aproximació a la història de l’operaismo. L’últim dels seus llibres va ser Sandokan (2004) on parla de la Camorra. És un referent literari a nivell europeu, per la seva contundència en el contingut i per la seva literatura trencadora i rupturista, moltes vegades no reconeguda per les connotacions polítiques dels seus textos i obres visuals. Umberto Eco el descriu com “el brigadista roig de la literatura”.