Descripció
La literatura i els diferents àmbits de la reflexió teòrica han sigut, moltes vegades, camps de batalla on els dissidents de l’ordre sexual han intentat imposar la seua veu. Didier Eribon es proposa restituir ací alguns moments d’aqueix gran enfrontament a través de les lectures de Gide i de Jouhandeau, de Foucault i de Dumézil, entre uns altres. Però descriu també com els pensaments innovadors o herètics poden quedar-se estancats en els valors dominants (tal és el cas de Gide) o combinar-se amb un discurs reaccionari o fins i tot racista d’un mateix autor (tal és el cas de Jouhandeau).
Evidentment, aqueixos discursos “herètics” han d’enfrontar-se a la resistència aferrissada dels detentors de l’ortodòxia social i dels defensors de l’ordre sexual, que sempre s’han remès a la “bogeria” o a la “perversió” i els han acusat de “posar en perill els fonaments de la civilització”, com es veu de manera quasi caricaturesca en el cas dels ideòlegs Lacan i Mounier i els seus seguidors. En aquest context adquireix major rellevància l’afirmació de Barthes segons la qual “en el que escriu, cadascun defensa la seua sexualitat”.
En aquest llibre s’advoca pel pensament crític, la “heretjia”, i s’incita a ampliar l’espai de la llibertat i de les opcions de vida enfront de tots els conformismes, a totes les idees retrògrades i repressives, que s’oculten sota la màscara de la Moral, de la Raó o de la Ciència…
