12,00  iva inclòs

El proletariado militante. Memorias de un internacional

SKU: 8460941167 Categories: , ,

En estoc

Descripció

L’autor (Toledo 1841 – Barcelona 1914) pot ser considerat com el gran patriarca del Moviment Obrer espanyol.
Cofundador de la Primera Internacional a Espanya (forma part del grup de Madrid amb qui va contactar Fanelli a la seua arribada al nostre país), arriba a intervenir així mateix en la fundació d’aquesta organització a Portugal. Participa en la Conferència de Londres de l’AIT de 1871, on coneix a Marx i Engels. La seua trajectòria militant està estretament lligada a la versió antiautoritària del Moviment Obrer, estant involucrat en la creació de Solidaritat Obrera, i en la conversió d’aquesta en CNT, en el congrés inaugural de la qual, on es va llegir una salutación seua.
Si haguérem de triar un grapat d’obres que mai haurien de faltar de la biblioteca de tot militant obrer, aquesta ocuparia un lloc destaca, tant per la seua importància històrica, com pel seu caràcter formatiu i educacional de futurs i presents militants.
Importància encara mes acusada si tenim en compte l’actual situació de prostració del Moviment Obrer.
Els editors.

Autoria

Anselmo Lorenzo

Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo 1841 - Barcelona 1914) fou un dirigent i teòric anarquista espanyol. Treballà com a tipògraf i formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Giuseppe Fanelli, i fou el principal redactor de La Solidaridad (1870-71). Destacà en el Congrés Obrer de Barcelona de 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. En conferència secreta de València de 1871 fou nomenat delegat a la conferència de Londres de l'AIT, on conegué personalment Karl Marx i Friedrich Engels. Després, davant l'enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua. Afavorí la introducció de Paul Lafargue en els medis madrilenys. Després d'un exili a França, s'establí a Barcelona (1874), on actuà dins la Societat Tipogràfica de Barcelona, a l'Aliança de la Democràcia Socialista i a les comissions federals clandestines de la FRE (1877-1881). Però fou vençut pels partidaris de la reconstrucció d'un moviment sindical legal, i en fou expulsat el 1881. No ingressà a la FTRE fins al 1885. Des d'aleshores dedicà a publicar a la premsa anarquista. Formà part de la redacció d'Acracia (1886-1888) i d'El Productor (1887-1893) i col·laborà en periòdics àcrates, com Ciencia Social (1895-96) La Revista Blanca de Madrid (1898-1905), El Porvenir del Obrero de Maó (1899-1914). Igualment, fou un reputat maçó, al costat de l'altre teòric anarquista català Josep Llunas i Pujals. Lorenzo fou adscrit a la lògia Los hijos del trabajo de la Gran Lògia Regional Catalanobalear. El 1896 fou inclòs en el procés de Montjuïc, raó per la qual fou deportat i residí a París el 1897-1898. Va escriure juntament amb altres La Huelga General (1901-1903), i se'l considera amb José López Montenegro l'introductor del sindicalisme revolucionari francès. Després de la vaga general de Barcelona del 1902 fou novament empresonat. Francesc Ferrer i Guàrdia el contractà a l'editorial de l'Escola Moderna per a la traduir al castellà obres d'Elisée Reclus i Piotr Kropotkin. Fou novament expulsat després dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, tornà a Barcelona el 1910, d'on ja no es va moure. Wikipedia