15,50  iva inclòs

Durruti en el laberinto

SKU: 9788492559572 Categories: , , Etiqueta:

En estoc

Descripció

«Qui ha mort a Durruti?» és la pregunta que ha perdurat com una de les qüestions crucials de la revolució, la guerra i la *contrarrevolución que, entre 1936 i 1939, es van disputar aquell present a vida o mort. Però, com a mostra Miquel Amorós, aquesta pregunta no tanca només el dubte sobre les circumstàncies concretes de l’òbit de Buenaventura Durruti, sinó també l’interrogant sobre qui van contribuir i com a la derrota de la revolució social que s’estava produint a la meitat de la lluita contra el feixisme.

Durruti en el laberinto aporta nous testimoniatges que abunden en la hipòtesi de la responsabilitat d’agents estalinistes en la seua mort, aparentment fortuïta; sense deixar de costat la complicitat de la burocràcia cenetista en el Govern, tant a portar-ho cap a l’atzucac al que va ser conduït, com en el ocultament posterior de les circumstàncies reals de la tragèdia i en fer fetitxe de la seua fi*gura. Recorda Amorós que Mariano Rodríguez Vázquez, *Marianet, el llavors secretari general de la CNT, «reunió a todos los testigos y les conminó a guardar silencio» i conclou que «a Durruti le mataron sus compañeros; le mataron al corromper sus ideas».

Autoria

Miquel Amorós

Nét d'anarquistes, Miquel Amorós s'apropa a l'anarquisme el 1968. Durant els anys 70 va participar en la fundació de diversos grups anarquistes com ara Bandera Negra, Tierra Libre, Barricada, Los incontrolados i Trabajadores por la Autonomía Obrera y la revolución social. Passa algun temps a les presons franquistes, abans d'exiliar-se a França. L'anarquisme proposat per Miquel Amorós s'inspira en l'autogestió, la subversió de la vida quotidiana, la història dels consells obrers i també en les mobilitzacions que denuncien el sindicalisme com a forma de lluita desfasada i la moral obrera com a reaccionària. Les seues idees són properes a les del moviment situacionista i als corrents antiindustrials. Miquel Amorós va estar en relació amb Guy Debord a principis dels anys 80. Va participar en la difusió dels Comunicados de la prisión de Segòvia (edicions Muturreko burutazioak) el 1980. L'autor d'un dels textos (A los libertarios) era precisament Guy Debord. Entre 1984 i 1992, Miquel Amorós va fer part de l'equip redactor de la revista francesa postsituacionista Encyclopédie des nuisances al costat de Jaime Semprún. Miquel Amorós ha escrit nombrosos articles a la premsa llibertària. També ha pronunciat diverses conferències sobre qüestions socials, en particular sobre la ideologia del progrés i els perjudicis que ocasiona. Els seus principals llibres són La Revolución traicionada. La verdadera historia de Balius y Los Amigos de Durruti (2003) i Durruti en el laberinto (2006). En 2009 va publicar una biografia de l'anarquista valencià José Pellicer, fundador de la Columna de Ferro durant la Guerra civil espanyola, que serveix de fil conductor a l'estudi de l'anarquisme al País Valencià. Participa a la revista Argelaga.