EL SOMRIURE D’HERÀCLIT

Josep Chambó, ja en la maduresa, intenta retrobar-se amb el xiquet que un dia va ser. L’escenari serà el carrer dels Mont, a Algemesí, on va viure la seua infantesa. El seu carrer era el seu món, el seu barri, la seua raó de ser, la seua vida: amor, amistats, afectes, per sempre. “Longe fugit quisquis suos fugit”, deia Petroni. “Fuig lluny qualsevol que fuig dels seus”. Carrer on els homes pensaven que eren ells els que tiraven del carro i, en realitat, eren elles les que tiraven del ramal: Maria la navaixeta, Amparo la Tiberia, Ximeta la Sara, la tia Amparito la del forn, la tia Maria la dels jerseis, la tia Felicitat… perquè les dones hi eren les grans protagonistes.