Descripció

La pandèmia i el gran confinament han tornat a posar de relleu tant la centralitat del turisme en el món contemporani com els conflictes i les incerteses que genera aquesta posició. Des del començament, aquesta pràctica ha servit com a vector de la modernitat contribuint a contraure i homogeneïtzar el planeta alhora que convidava perquè cada lloc fora una mica més diferent i ens espentava a posar-nos qüestions sobre la societat, la nació, el passat, els altres i, sobretot, nosaltres mateixos.

Aquest llibre nasqué de la constatació de l’emergència per part d’una sèrie d’especialistes, que, disseminats pel món (Alemanya, França, Suïssa, Espanya, Portugal i els Estats Units), s’interessaven per la història del turisme a Espanya. Els editors volíem reunir-los en un sol volum, amb la qual cosa connectàvem historiografies i temes que fins ara havien romàs estancs entre si, per a mostrar quant pot aportar l’estudi del turisme a la història i a la reflexió sobre alguns dels temes centrals del món contemporani: les identitats locals i nacionals, el gènere, les relacions internacionals, el medi ambient o l’emigració, i la integració dels habitants de les antigues colònies en les velles metròpolis, tot això des d’una perspectiva crítica davant del fenomen, en la qual no es busca trobar les claus de l’èxit turístic del país, sinó ampliar una història connectada i global en què Espanya ocupa, no sabem si afortunadament o desafortunadament, un lloc principal.