Agafem vacances, i abans de marxar voldríem aprofitar per fer un xicotet balanç d’aquest curs tan intens i compartir-lo amb vosaltres:
Vam reobrir a setembre plenes d’il·lusió amb més llibres, canvis a l’espai i activitats literàries per a repensar-ho tot. Vam publicar Onejar la bandera i La lluerna morada amb Caliu i vam començar a idear projectes per al futur. La vostra companyia cada dia més freqüent ens abraçava, enguany hem conegut moltes mans noves per a transformar el món partint de la llavor dels llibres. Hem crescut molt amb vosaltres.
Arribà el 14 de març. Com moltes, vam haver de fer un gir de timó en les nostres vides i aturar-nos.
Cada dia rebíem discursos institucionals plens de bel·licisme, nacionalisme i autoritarisme. Cada dia tot canviava, sentíem moltes pors. A ser controlades i individualitzades, a reconéixer-nos vulnerables, a patir o fer patir algú amb les nostres accions.
En aquest punt, ens vam plantejar el nostre paper. Amb la gran distribució controlada per Amazon al sector del llibre, augmentava la precarització de la vida i la salut de la classe treballadora.
Des de la màxima de la interdependència, enteníem que ara més que mai la nostra responsabilitat individual, la de totes, condicionava la cura col·lectiva.
No volíem posar en risc ningú, i alhora sabíem que els llibres podien acompanyar a qui estava sola, a qui tenia dubtes i pors com nosaltres, a qui volia esbossar preguntes, trobar respostes, o a qui volia tan sols deixar de sentir incertesa per un moment i trobar eixe espai per cuidar-se capficant-se dins un llibre.
Les nostres estimades sòcies ens van encoratjar a tirar endavant una proposta per repartir llibres a domicili, sempre que ens sentírem segures i puguérem garantir l’absència de risc per a la salut. I així ho vam fer al llarg de tres mesos durs, però preciosos. No ens véiem les cares, però intercanviàvem la gratitud de sentir-nos acompanyades amb els missatges, els correus o les dedicatòries a la primera pàgina.
A juny vam tornar a obrir la llibreria, vam rebre aquesta normalitat amb estranyesa però amb una alegria enorme de poder tornar a veure’ns. Ens hem sentit molt estimades, hem sentit el caliu d’una comunitat que va creixent al voltant del llibre i que va molt més enllà. Nosaltres de moment no hem patit les conseqüències de la crisi originada per la COVID-19 i creiem que, en gran mesura, és pel suport de la comunitat. Sentim que eixa ha de ser l’aposta política: generar comunitat.
Aquesta, per a nosaltres, s’arrela forta en les estructures que ens sostenen: la nostra comunitat quotidiana, l’Horitzontal, que és la nostra xarxa de seguretat per a la vida. Les més de 130 sòcies de La Repartidora que ens doneu suport econòmic i feu vostra La Repar. El grup de pensament que anem forjant, per generar sabers comuns i compartits. El teixit social de Benimaclet i València, amb i dins el qual treballem per a aportar el nostre granet d’arena. L’ecosistema del llibre crític, la xarxa de llibreries, editorials i distribuïdores crítiques i alternatives que possibiliten projectes com el nostre amb la seua confiança i feina incansable.
Amb aquesta comunitat de comunitats, agafem forces, estima i valentia.
Portem un nou món a les nostres mans, i el farem rebrotar.
Fins a setembre!